Mini llibre: El sentit de la vida

PER A TREBALLAR

– Treballem per a viure o vivim per a treballar?

– ¿ Per a què servix treballar?

– I si no ens agrada treballar?

– I si no tenim treball?

El treball és un comunicat molt important en les nostres vides i també fonamental. Treballem perquè necessitem aconseguir diners per a poder viure però el treball a vegades ens aclapara, ens ocupa la major part del nostre temps i de la nostra atenció, és llavors quan passem de treballar per a viure a viure per a treballar. Hem de tindre clar el temps que devem o hem de dedicar-li al treball i el que hem de dedicar-li a l’oci i a estar amb les persones que volem, i no deixar que una cosa ens impedisca l’altra.

Treballar, a més de per a guanyar diners, és la forma que tenim de sentir-nos útils, de transcendir d’una manera o una altra en la societat en què vivim i de fer quelcom pels altres. És per açò pel que sentim una gran satisfacció quan veiem resultats en el nostre treball, quan veiem que esta mereixent la pena i que l’esforç té la seua recompensa.

Si no ens agrada treballar el més probable és que siga perquè encara no hàgem trobat el nostre lloc, allò que ens fa feliços. És necessari treballar en quelcom que ens agrade i que produïsca satisfacció, si és així, llavors l’esforç serà menys i li posarem mes ganes als nostres projectes. Esta clar que no sempre és possible, però sempre podem traure-li quelcom bo a qualsevol treball, encara que ens parega el mes horrible del món, i mai devem d’oblidar que de tot s’aprén. Tan sols hem de buscar fins a trobar el nostre lloc.

I si no tenim treball, podem fer moltes coses pels altres que ens aporten gratitud i felicitat, per a això hem de mirar al voltant i pensar què puc aportar jo als altres? Segur que hi ha quelcom en el que podem ser molt valuosos i ajudar als altres a complir les seues metes.

PER A DISFRUTAR DE LA VIDA

– Es pot disfrutar de la vida tot el temps?

– Es pot aprendre a disfrutar de la vida?

– Tot el món disfruta de la vida?

– És això suficient per a omplir una vida?

La vida no és o negre o blanc, i això és quelcom que moltes vegades ens costa entendre. Hi ha moments per a disfrutar i altres que són més difícils, però tots són bons per a aprendre i cap d’ells ha d’acabar amb les nostres esperances ni amb les nostres ganes de viure. Si no hagueren moments roïns no existirien els bons i al revés.

Clar que es pot aprendre a disfrutar de la vida; a poc a poc hem d’aprendre que les xicotetes coses, les mas insignificants realment no són ni xicotetes ni insignificants, i que moltes vegades són amb les que mes podem arribar a disfrutar. Hem d’aprendre a traure-li el suc a la vida, a veure el bo i no ofuscar-nos amb el pitjor, i donar-nos compte que qualsevol moment és bo per a celebrar la vida i com és de meravellosa encara que  moltes vegades no ens ho parega.

No tot el món disfruta de la vida, cosa molt trista, perquè no disfrutar la vida és com no viure, simplement existir. Les persones que ho veuen tot negre, tot negatiu i que no saben veure la felicitat en res, eixes persones no disfruten de la vida, i s’estan perdent la major part d’ella. Perquè si no disfrutem de la vida què? ens limitem a viure i ja esta? Perquè que avorriment. Si volem que la nostra vida siga emocionant i divertida, i si volem que quan siguem majors pensem “Estoy orgullós de la vida que he tenido” llavors cal saber disfrutar-la i començar a fer-ho.

VIDA HI HA NOMÉS UNA, PERÒ SI ES VIVIE BÉ ÉS PROU.

Clar esta que per a omplir la nostra vida no sols ens fa falta disfrutar, també necessitem totes les coses i els aspectes que es plantegen en este llibre.

PERQUÈ ELS NOSTRES PARES ES VAN CONÉIXER

– Trien els pares als fills?

– Qui series tu si no hagueres nascut?

– Només devem l’existència als nostres pares?

Nosaltres no triem als nostres pares ni ells a nosaltres, ens volen perquè som els seus fills i formem part de les seues vides, igual que ells de la nostra. A vegades pensem “¿y si no haguera nacido?” Realment si no haguérem nascut ni nosaltres ni ningú ho sabríem, perquè la nostra consciència estaria formada, ni el nostre cos clar. Al cap i a la fi, científicament parlant som matèria que va començar a funcionar quan dos cèl·lules es van ajuntar i deixarà de funcionar quan ens emmurallem. Els nostres pares ens han donat la vida, però la nostra existència no sols li la devem a ells, ací és on entren les religions i les creences que té cada un per a entendre la vida i la seua existència.

PER A TINDRE FILLS

– Es té un fill pensant en ell o en un mateix?

– Està menys viu qui no dóna vida?

– Es pot viure a través dels fills?

Realment quan tenim fills pensem més en nosaltres mateixos que en ells, perquè els nostres són la nostra forma mes directa de transcendir en la vida i de deixar la nostra empremta en ella. No obstant això, esta no és l’única manera de sentir-nos realitzats ni té perquè ser el nostre sentit de la vida. Hi ha persones que no poden o no qui tindre fills, però açò no té perquè ser un trauma ni res per estil. Si és el que volem podem adoptar, etc; i si no és el que volem, probablement siga perquè no ens plena o pensem que no ens pot fer feliços. Podem trobar altres maneres de transcendir en la vida que no siga tindre fills i totes són respetables… També és necessari saber que quan triem tindre fills, esta clar que dedicarem la nostra vida a ells, sobretot al principi i que ells fonamentaran el pilar de la nostra felicitat; però no podem permetre que tot en la nostra vida es base en ells, ni que la nostra felicitat o estat d’ànim depenguen d’ells. Cal saber separar i entendre que la seua vida és seua i l’han de viure ells, però la nostra vida és la nostra i l’hem de viure nosaltres, perquè si no ho fem ningú ho farà per nosaltres.

PERQUÈ TENIM BONA SALUT

– Triem tindre bona salut?

– És prou d’estar a gust amb el nostre cos per a viure bé?

– Deixem de viure quan estem malalts?

No som els que triem tindre bona salut, encara que clar esta que sí que esta en les nostres mans cuidar-nos més o menys. La nostra salut, en la majoria dels casos també és un pilar fonamental de la nostra vida, perquè és la que fa que ens sentim millor o pitjor anímicament. Però en realitat, podríem ser feliços perfectament encara que la nostra salut no fóra bona. Al final i al cap, la nostra vida depén de la nostra salut però, de quelcom ens anem a morir. Realment el que hauria d’importar-nos és viure el moment en què estem ara, disfrutar el moment de manera que els moments i les situacions mes quotidianes del nostre dia a dia ens porten a la felicitat (podem identificar açò en el tòpic Carpí diem) .

PERQUÈ ELS ALTRES NO ESTIGUEN SOLS

– Per què ens necessitem els uns als altres?

– Vivim per a nosaltres o per als altres?

– Serien els altres iguals si tu si no estigueres ací?

Som persones i necessitem l’afecte dels que ens rodegen parar sentir-nos a gust, sentir-nos volguts, sentir-nos valorados… Personalment, jo pense que el fet o l’existència de l’amor i tot el que és capaç de moure és un misteri inexplicable, igual que la necessitat de relacionar-nos amb els que ens rodegen i en especial, amb els que ens sentim millor i mouen els nostres sentiments.

Cada un de nosaltres té la seua vida i les seues metes, però tots estem relacionats, uns fem possible la felicitat d’altres i viceversa. Hi ha persones que viuen únicament per als altres, que bolquen la seua vida en el servici als altres i a fer feliços als altres, però no es preocupen per ells mateixos ni en la seua felicitat, caient llavors en eixa monotonia. Després hi ha persones el model de felicitat de la qual és el poder, cosa que els porta a l’avarícia, este no és una manera d’aconseguir la felicitat molt apropiada ja que té conseqüències en la nostra consciència.

Jo pense que la nostra hauria de ser un terme mitjà. Hem de preocupar-nos pels altres i ajudar-los, ja que això ens donarà felicitat al veure que som útils i que podem fer feliç a algú.Però també hi ha moments en els hauríem de ser un poc egoistes per així dir-ho, i preocupar-nos per nosaltres, donar-nos capritxos per a evadir-nos per alguns moments de l’estrés i la pressió de la societat en què vivim. En definit, a la qual cosa em referisc és a buscar una felicitat que siga la suma de fer coses pels altres però també per nosaltres mateixos.

Òbviament, els altres no serien iguals si nosaltres no estiguérem ací. Cada pas que donem, per xicotet que siga, influïx en nosaltres mateixos però també en els altres.

(SI PENSES QUE ERES MASSA XICOTET COM PER A MARCAR LA DIFERÈNCIA INTENA DORMIR AMB UN MOSQUIT EN L’HABITACIÓ)

Cada un tenim la nostra pròpia missió, estem ací per quelcom, i si mirem al nostre voltant i pensem el paper que tenim en el lloc i el moment en què estem potser ens adonem de la nostra “misión” (no cal confondre el termes missió amb sentit de la vida) .

Tot el que s’ha dit anteriorment forma part de la nostra vida, són els aspectes principals d’esta. Potser no nos en adonem però tot açò en el seu conjunt ens dóna la nostra felicitat. Hem de saber apreciar i valorar la vida. Moltes persones es limiten al viure sense qüestionar-se a penes estes qüestions, però són fonamentals per a trobar el nostre sentit i el que volem fer en ella, a més de què volem aportar nosaltres a la vida. Hi ha moments bons i roïns, però si els disfrutem i sabem apreciar-los és prou. No podem permetre caure en els mals moments ni deixar-nos portar pels mals sentiments i pensaments. El positivisme com a forma de vida et portarà mes lluny que el negativisme, t’ho puc assegurar. Apreciar i entendre el que ens rodeja esta en les nostres mans i veure la vida amb bons ulls també, així que a què estàs esperant?