El mon groc

Tenemos que aprender a perder

A ninguna persona li agrada perder alguna cosa o a alguna persona, pero hem d’aprendre que la vida es aixina i hi ha que acostumarse, si aprenem tots será millor perque estarme mes acostamos i no ens dolerá tanto perder alguna cosa.

Humor, la salvacion a todos nuestros conflictos…Un sentimiento extraño que nos permite darle la vuelta a todo, cuando y como deseemos

Tots tenim alguna persona al nostre voltant que no té res de sentit de l’humor i sempre esta seriós, i nos fa la sensació que no viu al màxim i que tot li assenta malament, perquè sense humor la vida és molt avorrida, si tot t’ho prens enserio, quan sigues major, recordares la teua vida seriós sense humor, i això és el que vols recordar?. Tot problema no es pot arreglar, però si que pot paréixer menys problema si aprens a prendre-t’ho amb un poc d’humor, això ens salva d’estar sempre tristos i pensant en les coses roïnes que ens passa.

Las perdidas son positivas

Quan vaig llegir esta frase al principi del llibre, vaig pensar: No pot ser com una perduda serà positiva si sempre que quelcom se’n va i mai ho tornem a veure és quelcom trist i que ens dol. Però a l’acabar-me el llibre i tornar a llegir esta frase vaig pensar: ostres potser si, totes les perdudes que ens importen, són perquè hem viu quelcom meravellós amb eixes persones, quelcom que quan ho deixem arrere, nos fa pena, però tenim tots els records junt amb això o a eixa persona. I sempre cal recordar que hi ha moltes altres portes i altres oportunitats, quan quelcom se’n va, sempre arriba quelcom nou i bo.

Recorde que el dolor no existe; la palabra dolor no existe

El dolor realment que és? quan et fas mal? quan quelcom t’assenta malament, o t’ix malament, o algú et trenca el corazón?. Com diu Albert en este llibre el dolor és quelcom que hem creat nosaltres, és quelcom que sabem que fa mal i dol, perquè a tot el món li dol, però i si pensem que això que creiem que ens provoca dolor, no és realment dolor, i és simplement un estat de la nostra ment, hem d’intentar pensar així, que el dolor no existix i d’eixa forma aconseguirem que tot ens dola menys.

No comprendo que todo el mundo sepa cosas y haga ver que no las sabe. Me parece un sinsentido

La veritat és que esta frase em va paréixer interessant, perquè estic completament d’acord, moltes vegades, sobretot el en col·legi, quan una persona ha estudiat moltíssim per a un examen i no para de dir, no me es res bus no he pogut estudiar, i realment ha estudiat i després saca un 10, perquè fan això? mai ho podré entendre, si quelcom sabem, perquè ocultem que ho sabem? hauríem d’estar orgullosos no?

Aprendemos a base de equivocaciones, como casi todo en esta vida

No naixem sabent, i ningú ens ensenya que fer en cada situació i com actuar, així que utilitzem la tècnica d’assaig-error. Quan ens toca afrontar quelcom per primera vegada, no sabem si l’opció que prendrem, és la millor, però si que ens servix per a aprendre si ens equivoquem i a seguir el mateix, si encertem i així a poc a poc anar aprenent a com actuar en cada situació, d’això la famosa frase de ” Mes sap el diable per vell, que per diable” perquè tota la gent major té mes experiències i sobretot mes respostes davant de diferents situacions.

A més dels errors aprenem el que no cal fer, el ser humà és l’únic ser viu que entropessa amb la mateixa pedra una vegada i una altra, no obstant això, al final a pesar de molts colps que ens hàgem pogut donar aprenem el que en realitat hem de fer, dels errors s’aprén.

No debes recibir, o dar malas noticias en un lugar en el que has pasado o pasaras mucho tiempo. Siempre hay que encontrar un lugar neutral

Pense que açò és quelcom prou lògic, si en un lloc on panses molt de temps et donen una mala notícia, sempre que vages a eixe lloc et recordara a eixa notícia, així que ha de ser un lloc on res haja passat o on no estigues acostumat a anar, d’eixa forma eixa mala notícia no la tindràs tan present en la teua vida.

De tanto recibir noticias importantes, me he dado cuenta que hay algo en nuestro cuerpo que desea conocerlas al instante y ese algo es lo que nos ciega

La impaciència, és una de les coses mes característiques de les persones, des del meu punt de vista, i eixa impaciència ens cega, perquè no ens deixa pensar un temps el que realment volem o com actuar davant d’algunes situacions, i potser prendrem una decisió molt ràpidament, per no tindre paciència, i prendre d’eixa forma una mala decisió així que ja saps, ” la paciència és la mare de la ciencia”. cal tindre paciència parell arribar a on volem arribar.

Tener informacion es basico para todo en esta vida. No puedes luchar contra un cancer si no sabes contra que te enfrentas

En moltes situacions les persones ens intenten amagar coses, per por de que ens dola la realitat, però això no ens soluciona res, no canviarà res no sabent-ho, és mes si ho sabem podem actuar davant d’eixa situació, així que tindre informació, siga roïna i dolorosa, com bona, és millor saber-la per a saber que t’enfrontes i contra que has de lluitar. Però encara que siga veritat que sempre és millor tindre coneixement de les coses que no saber-les, també és veritat que hi ha vegades que ocultant una certa informació que saps que a l’altra persona li va a resultar dolorosa és millor, no ocultar-li informació sinó ” maquillar-la ” de manera que eixa persona ho sàpia però sense que li haja causat tant dany.

Siempre he pensado que la gente tiene diez inquietudes en su vida

Intentaré trobar les meues 10 inquietuds en este moment, encara que segur que canviaran en algun momento:

Ara mateix estic inquieta pels meus exàmens.

Inquieta per saber que passara a la meua vida.

Inquieta per acabar aquest treball i poder dormir ja.

Inquieta pel meu viatje a Nova York aquest estiu.

Inquieta per saber si aquest estiu serà com m’ho imagine.

Inquieta per acabar ja el curs.

Inquieta per no saber si les coses millloraran.

Inquieta per saber si se compliran els meus somnis o si la meua vida anira per un altre cami.

Inquieta per saber si aconseguiré sacar la nota necessaria per a entrar a medicina en la universitat.

Inquieta per tot el que esta per vindre.

Muestrame como andas y te mostrare como ries. Hay algo en la forma en que caminamos que nos lleva hasta la risa, hasta el humor.

Hi ha moltes formes de caminar, molts camins que podem seguir en la nostra vida, així que hem de trobar qual és millor per a nosaltres i el que hàgem triat ens mostrara o que això suposa, així que cal saber qual triar, un de rialles i alegria o un de tristesa i dolor, el teu tries la teua pròpia forma de caminar. Tu eres qui tria el camí pel qual caminar, per molt que creguem que tot està perdut o que ens hem equivocat de camí i ja no hi ha tornada sempre podem agafar una desviació i reprendre el camí de nou. Si ens desviem del bon camí cal detindre’s, pensar i tornar a la senda correcta recolzant-me en l’ajuda de les persones que em volen, recolzant-me en ells.

Tardamos minutos en decidir una prenda que queremos comprar, horas en seleccionar un coche, meses para elegir nuestra casa. Sin embargo, para algo tan nuestro como la risa, que define nuestro carácter, nuestra esencia,nuestro yo, nos conformamos con la que viene de serie.

Tots ens fixem mes en les coses mes superficials i açò és quelcom que mai m’havia parat a pensar, bescoll m’he parat a pensar com va riure, si m’agrada la meua rialla, supose que m’e acostumat a ella, però realment reflectix la meua personalitat. I no obstant això puc tardar inclús hores i dies a decidir que posar-me en una data especial o diferent i això no mostra res en mon, i pareix que em preocupe mes, així que partir d’ara em fixara en coses que diguen quelcom de mon i si m’agrada el que estic mostrant al món.

A veces estamos tan centrados en nosotros, en nuestro problema, que olvidamos que justo en ese momento podríamos hacer el mayor descubrimiento de nuestra vida.

Encara que parega mentida, és així, les persones ens centrem mes en els nostres defectes, en les coses que no podem fer, que en el que realment se’ns dóna bé i que amb això podríem ser feliços, així que mai cal oblidar eixa part de nosaltres, el nostre costat somiador i el que realment pot arribar on vol, no hem d’estar tan pendents en el pitjor que ens passa, sinó superar-ho i seguir amb les nostres vides. i sobretot no perdre de vista nostres objectius, mai, ni quan pitjor ho estiguem passant.

Pocas cosas en nuestra vida se mantienen idénticas

Jo m’atreviria a dir que res en la nostra vida es manté idèntic, tot canvia, pot ser que a poc a poc o d’un dia al següent, però tot canvia, pot ser que per a millor o per a pitjor, però hem de viure amb això, i pense que això és el bonic de la vida, que canvia contínuament, mai saps que t’oferira el futur.

En la vida, lo mas importante es saber decir que no

Hem de distingir entre el que volem i no, i no perquè tot el món vulga una cosa tu has de fer-la també, hem d’aprendre a tindre la nostra pròpia personalitat, i saber que quan quelcom no ho volem fer, no tenim perquè fer-ho cal saber dir que no, i donar la cara. Vivim molt influenciats per “el que diran” o “que pensaren” i no hauria de ser així, cada u és com és, té una manera de pensar, de vestir, de ser, de comportar-se i això és el bonic de la vida la diversitat pel que si quelcom no t’agrada i no vols fer-ho encara que a la resta si has de tindre la valentia i personalitat suficient com per a pronunciar-te i no fer-ho.

A veces lo que uno desea es tan intenso que se hace realidad.

Açò no vol dir que de somiar quelcom es complirà, clar que no, des del meu punt de vista vol dir que si realment desitges quelcom, lluitares per això, i faràs tot el que es puga per a aconseguir-ho, així que d’eixa forma es farà realitat, gràcies a la teua dedicació cap a això.

No dudes de ti, si diste un no, confía en ese no.

Moltes vegades ens penedim de les nostres decisions, perquè pensem en el que podria haver passat si haguérem canviat d’opció, però realment si vam dir que no a quelcom, després de pensar-ho i reflexionar-ho, no cal penedir-se cal recordar que vas dir el no per una bona raó, per una raó que el teu vas prendre, així que confia en el no que vas dir i seguix avant. Temps al temps, et donaràs compte que aquella decisió que vas prendre era la més correcta per a tu i per tant la que ha de prevaldre en la teua boca.

Tener o faltar, todo depende de como se mire.

Bueno és el que sempre dic, la teua actitud ho canvia tot, si tens una bona actitud tot ira millor, i no és cap favada, el teu decidixes com vols veure les cosa, mira el que tens i disfruta amb això, no penses en el que et falta, perquè realment et falta? ho necessites per a ser feliç?

Los soplidos se acumulan en nuestro interior y hay que sacarlo, hay que extraerlos.

Tots tenim quelcom en el nostre interior que no ens agrada o que no ho traiem perquè no volem comptar-ho a ningú perquè és quelcom molt nostre, però això cal traure-ho i com millor que amb un bufit, aire que ix del teu interior, cal saber bufar, quant més millor, fes-ho quan necessites traure tot el que no vullgues dir amb paraules a l’exterior.

Acepta quien eres, no tengas miedo de ser la persona en la que te has convertido con tus decisiones

Som únics cada un de nosaltres i hem de saber que tant les nostres roïnes, com les nostres bones decisions fan la persona que som i ens ha d’agradar eixa persona perquè és amb la que hem de viure tota la vida, som els únics que sempre estarem amb nosaltres mateixos, si nosaltres no ens acceptem, qui ens acceptara? hem d’aprendre a voler-nos, jo em vull, i el teu?

No juzgar, esa fue la gran lección que aprendi.

Una de les coses que mes ens agrada a les persones és jutjar als altres, així sense cap motiu, però no pots jutjar a algú si la teua tampoc eres perfecte, tots tenim errors i no per això cal jutjar una persona, perquè a cada un ens agrada una cosa diferent, cada un tenim una vida, i que mes dóna si a tu no t’agrada la vida d’un altre, és la seua vida deixa-li viure-la com el vulga. La perfecció és tan relativa que cap de nosaltres la posseïm, els que som per a jutjar les actuacions dels altres ? Devem de comprendre que cada persona és com és i nosaltres hem d’acceptar-ho, vivim en una societat que jutja totes les persones i les classifica en una jerarquia la qual ens acosta a voler ser perfectes derivant en la frustració de no aconseguir-ho mai i per tant el baixa autoestima que ens genera una societat imperfecta.

Busca, no te conformes con el primer pensamiento

Tot el que fem en esta vida té conseqüències així que hem de saber que és el que volem fer realment i no quedar-nos amb la primera cosa que se’ns ve a la ment, mai hem de conformar-nos i sempre cal buscar la millor opció.

A veces hay que desahogarse. Es ley de vida.

D’una manera o una altra desfogar-se és necessari perquè sinó arriba un punt en què ja no pots mes i tot explota, així que a poc a poc i com millor t’assentes, has de desfogar-te, per això és bo tindre una persona que et vol al costat, i poder confiar en ella i desfogar-te, igual que ella en tu.

Lo difícil no es aceptar como eres tu, sino como son los demás.

Nosaltres mateixos hem de suportar-nos, que ja és quelcom difícil però tenim molta paciència amb nosaltres mateixos, així que el mateix cal fer amb la resta de gent, cal acceptar-los com són i tindre paciència amb ells, acceptar que si quelcom d’ells no ens agrada hem d’aguantar-ho perquè ells estaran suportant també alguna mania nostra, així que aprén a acceptar i aprendràs a tolerar i a ser mes feliç.

Es lo mas duro: no hacer nada, estar quieto aunque por dentro tengas  ganaste marcharte, de volar, de jugar, de trabajar.

Eixe moment en què estem reprimits per quelcom o per algú que fa que estiguem quiets sense res a fer, però hem de saber on esta el limite i fer el que realment desitgem, només tenim una vida així que cal aprofitar-la i fer el que realment tenim ganes de fer.

Las palabras están demasiado valoradas, así que lo importante no es la cantidad sino la intensidad

Crec que açò és un bon exemple amb els amics, tots tenim amics amb què parlem i parlem però realment no ens aporten res, però tenim algú especial que esta quan ho necessites i et diu les paraules justes, però les paraules que et fan veure la realitat, d’entendre-ho tot molt millor, queda’t amb eixos amics, perquè són els que valen la pena.

Sobretodo disfruta esa es la clave, disfruta

Crec que no hi ha res mes que dir, som finits així que disfruta de cada cosa que faces , perquè això és el que realment et dóna la vida.

No puede perderle el miedo a algo si no hablas de ello

Encara que a vegades ens coste, el millor que podem fer és parlar sobre les coses que ens inquieten sobre les coses mes que ens passen , perquè això perquè isca fora de nosaltres i ens farà un poc mas lliures, ens alliberara una càrrega.

Amarillo: Persona especial en nuestra vida a la que acariciamos, abrazamos y con la que dormimos. Marca nuestra vida y no necesita tiempo ni manténimiento. Las conversaciones con ellos hacen que mejoremos como personas y descubramos nuestras carencias. Son el nuevo eslabón de la amistad.

LOS AMARILLOS

Tots hem de tindre algun d’estos, perquè són els que ens aporten vida, els que ens complementen, els que ens ajuden en un moment de les nostres vides, i els que fan sentir que estem ací per un bon motiu i tot sap molt millor junt amb ells. Espere que tu tingues els teus perque son Essencials a la vida, llegint aquest llibre he pensat si jo tenia amarillos a la meua vida i m’he donat compte de que tinc uns quants, persones amb les que no fa falta parlar tots el dies pero que saps que estan ahí per a ti en cualquier momento, i estic molt agraida als meus amarillos perque m’agrada tindre-los amb mi.

CONCLUSIÓ:

Este llibre m’ha paregut impressionant i m’ha fet reflexionar molt. Sobre Albert Espinosa dir que em pareix una increïble persona, que es mereix tot el bo que li esta passant i mes, es mereix el món sencer i ja estic amb ganes de començar la segona part, perquè crec que este senyor, té molt que ensenyar al món. Tinc que donar-li les gracies per fer que m’adone de moltes coses que abans no sabia i per fer.me descubrir que tinc persones estupendes a la meu vida, els meus amarillos. I ja tinc el mundo azul per a llegir-ho al estiu.