Filosofia

Doncs la primera cosa que vaig penjar en el blog va ser que és la filosofia, però sincerament vaig posar en google eixa pregunta i la copie, però vamos que estic d'acord amb eixa resposta jeje, enguany m'aprés prou, Rafa, t'agraïsc, bo agraïm, l'esforç que has fet per nosaltres durant este curs, moltíssimes gràcies ja que el teu vols que aprenguem i no soltar-nos el que és l'assignatura i que et donem igual, òssia no es com explicar-ho. la meva visió de la filofilosofia ha canviat, em pareixia un poc avorrida al principi però a poc a poc has anat aconseguint que m'agrade mes i creme interesse. Em pareixes molt bon professor i ojala mes com tuuuuuuuuuuuuu Gràcies!!!!!!!!

Precepte maig

si el teu germà actua malament,parla amb ell, a soles.
Si et fa cas, has salvat el teu germà.
Si no et fa cas,
crida a un altre o a altres dos,
perquè tot l’assumpte quede confirmat
per boca de dos o tres testimonis.
Si no els fa cas, dis-li’l davant de la comunitat

Explica el procés que cal seguir per a aconseguir una reconciliació amb una persona que t’haja ofés.

El primer pas és parlar amb el a soles perquè no s’assenta humiliat, si amb açò l’assumpte es conclou cal donar-ho per acabat i oblidar-ho, no cal ser rancorós. Els següents passos són en el cas que la reconciliació no haja sigut possible.

Crec que l’amistat i les relacions amb els teus germans estan per damunt de qualsevol conflicte que puga haver-hi al llarg de la vida. Estem per a ajudar-nos els uns als altres i suportar els mals moments que qualsevol de nosaltres podem tindre en un moment determinat.

L’amistat i la fraternitat són un dels pilars bàsics de tota persona, som sers socials i sense eixa faceta estaríem incomplets, però l’amistat cal cuidar-la. Cal saber estar junt amb els nostres amics tant en els moments bons com en els roïns.

El verdader engrune encara que porte vides paral·leles , perquè les circumstàncies hagen canviat sempre estarà ací per a recolzar-te.

Els crimens d'oxford

• 00:02:09 PODEM CONÉIXER LA VERITAT?

L’enigma es planteja a l’inici de la pel·lícula.

Què és la veritat?

Amb el terme “veritat” podem referir-nos a una realitat o a una proposició. En el primer cas diem que una cosa és veritat, o verdadera, per a indicar que no es tracta d’una il·lusió, en el segon cas la veritat és l’adequació dels fets amb la proposició, esta és la visió d’ ARISTÒTIL.

El terme veritat està relacionat amb el terme certesa. Però , què és la certesa?  És cualsevol cosa que no pot ser negada, alguns han buscat la certesa per mitjà de la lògica matemàtica , com per exemple ” 2 + 2= 4″.

Per a la mi la veritat és subjectiva i ningú està en possessió de la veritat absoluta. Pense que la veritat depén amb el punt de vista amb què es mire, és una necessitat del ser humà.

• 00:03:14 en el minut tres de la pel·lícula se cita una afirmació rotunda que m’ha cridat molt l’atenció:

“DE EL QUE NO ES POT PARLAR, MOLT MILLOR ÉS CALLARSE”

Està relacionat amb la busca de la veritat i aconsella la prudència.

Crec que moltes vegades parlem sense pensar si és inoportuna la nostra opinió i sense valorar el dany que podem fer a altres. Quan donem la nostra opinió en qualsevol tema encara que siga de la vida quotidiana la nostra condició humana ens porta a voler imposar el nostre criteri encara que ni tan sols moltes vegades sapiem verdaderament del que estem parlant i si és cert el nostre vista.

Crec que és part de l’evolució humana que el peix gran es menja al xicotet i per això necessitem imposar la nostra superioritat com un alpha.

La filosofia ens ajuda a reflexionar i a intentar buscar “la veritat”, per això davant de la impossibilitat de trobar-la alguns diuen que la filosofia ha mort.

• 00:10:29 “RES OCORRE PER CASUALIDAD”

La casualitat existix?

Mes que casualitat jo crec que els esdeveniments ocorren per la regla de la CAUSA- EFECTE, tot el que fem té un repercussió , però realment podem afirmar que la casualitat no existix? Que és la casualitat? La casualitat fa referència a la combinació de circumstàncies que resulta impossible d’anticipar i evitar. Allò que ocorre per casualitat és imprevist i, per tant, no pot evitar-se.

Des del meu punt de vista , qual científica que aspire a ser, crec mes en el terme  de CAUSALITAT, que és la llei en virtut de la qual es generen efectes, el fet de qualsevol succés està originat per una causa.

Crec que la CASUALITAT pot arribar a aportar “nous dats” als fets predestinats encara que preferim entendre que tot es regix per la lògica , no pel mer atzar així podem preveure el futur.

• 00:12:42 per al protagonista de la pel·lícula la felicitat s’aconseguix només deixant-se llevar,pero….QUÉ ÉS LA FELICITAT?

Tots ens hem fet esta pregunta alguna vegada perquè tots desitgem ser feliços, el problema no és només com aconseguir-ho sinó saber realment en que consistix .

Jo crec que és l’aspiració màxima del ser humà, és més fàcil ser feliç quan eres conformista i disfrutes del dia a dia , perquè el temps que passa és irrecuperable. Aixó es conegut amb el terme “carpe diem o viu el moment “

També pot donar-se el cas que preferisques equivocar-te a no fer res ja que la felicitat és instantània, eres més feliç preparant el succés a què aspires que inclús quan ho aconseguixes.

Segons Epicur de Samos la manera d’aconseguir la felicitat és a través de la satisfacció dels plaers (ataràxia) , entenent el plaer com la satisfacció plena de les necessitats humanes. Per això mateix Epicur advoca per necessitats senzilles que procuren plaers senzills que puguen satisfer-se facilment.

• 00:21:55   Apareix morta en estranyes circumstàncies la casolana del protagonista.

Em sorgixen preguntes com:

Que és la mort?Hi ha quelcom després de la mort? On anem després de morir? La vida és un son I la mort significa el despertar?

Per a uns la mort és el final de tot no hi ha res després, és el culminar de tota una vida. Per la meua part és un procés de mes vida però en una altra dimensió, el cos mor però l’ànima roman.

Estes preguntes s’ham fet sempre des d’un punt religiós i segons la religió que es professa es donen unes respostes o una altra, la majoria de les persones aspirem a creure que hi ha quelcom mas després de la mort encara que no hi ha certesa.

• 00:33:00 ES POT DEMOSTRAR LA VERITAT?

És una pregunta recorrent al llarg de tota la pel·lícula , segons la versió del director , “la lògica universal a partir d’uns axiomes senzills s’arriba a un raonament vàlid i a una conclusió valida”

Crec que açò només seria correcte si mai intervinguera cap fet circumstancial que poguera variar l’axioma. Com ja he dit abans en el primer punt la veritat no és absoluta sempre hi ha circumstàncies que la modifiquen, per això no és tan fàcil demostrar la veritat ni aconseguir la certesa perquè influïxen les variables.

Mai sabrem si tenim totes les dades per a demostrar un fenomen i la falta d’un d’ells el canviària tot, hi ha un abisme entre la veritat i el demostrable.

• 00:37:37  “NO CAL AVERGONYIR-SE DEL QUE UN SENT REIALMENT”

Hi ha persones que viuen influenciades per la por al què diran, i que mesuren les seues accions sempre pensant en les opinions dels altres i es deixen influir per les opinions del grup per la por de ser rebutjats .

Jo pense que cal ser fidel a un mateix i tindre les idees clares sense importar el que pensen els altres però dins d’un cert orde, tampoc està bé fer mal injustament per intentar fer prevaldre la teua opinió. Cal buscar un equilibri entre fer el que tu creus que és el millor i no ofendre amb els teus actes als altres.

En l’adolescència molts ens sentim abrigats per la creença de pertànyer a un grup i moltes vegades inclús sabent que no és el correcte ens deixem influir i no volem destacar per a no ser assenyalats i apartats.

Tot depén de l’autoestima per la meua part crec que sentir-se diferent no és quelcom roín.

• 01:01:14  “EN EL MÓN REAL QUALSEVOL DECISIÓ PER XICOTETA QUE SIGA TÉ CONSEQÜÈNCIES IRREVERSIBLES”

  Açò ve al fi del que he comentat sobre la causa i l’efecte, res sorgix del no-res tot fenomen té el seu origen en un altre fenomen. És precisament el que s’anomena “causa”. El que crega, produïx o dóna vida a un altre fenomen i ho antecedix en el temps rep el nom de causa. El que sorgix davall l’acció de la causa es denomina efecte.

Qualsevol cosa que fem o diguem conduïx a unes conseqüències, açò crec que vol dir que no hi ha res predestinat, encara que moltes persones creguen que el destí de cada un està macat des del mateix dia del seu naixement.

Crec que les accions de cada un van modificant el futur destí i que per això és important pensar abans de fer quelcom.

• 01:20:14  en la pel·lícula es fa menció de la secta dels pitagòrics.

Al llarg de la mateixa es remarca en que les matemàtiques ajuden a millorar la vida quotidiana , es fa moltes referències a elements matemàtics com el desxifrat de la clau de la màquina enigma creada pels nazis en les seues transmissions durant la Segona Guerra Mundial que va ser resolt per un equip de matemàtics.

També en este moment quan parla dels Pitagòrics. Estos van cultivar les matemàtiques, li van donar a estes la preferència sobre totes les coses, i van pensar que els principis matemàtics eren també els principis de totes les coses.

Jo crec que les matemàtiques ajuden a solucionar problemes quotidians però no poden donar solució als pensaments i sentiments interns de cada ser humà.

---

• 1:58:31 Quan el protagonista resol que no hi ha hagut un assassí en sèrie sinó que el professor Seldom aprofita la lògica matemàtica per a fer creure que ho havia i així ocultar la identitat de la verdadera assassina que era la filla de l’anciana , sorgix la pregunta de:

Fins on podem comprendre l’experiència de la mort com quelcom que pot ser explicat , previst, calculat, evitat i inclús enunciat d’una manera o d’una altra?

Al meu entendre nunca podrem comprendre el sentit dels successos tal com poden aparéixer uns després d’altres i molt menys calcular el moment exacte en què succeirà la mort.

La mort va succeint cada dia, cada dia que passa perdem quelcom de nosaltres mateixos però al mateix temps guanyem altres coses.

Lo únic cert que sabem és que naixem per a morir, la pregunta que tots ens fem és, després de morir que hi ha?

Mini llibre: El sentit de la vida

PER A TREBALLAR

– Treballem per a viure o vivim per a treballar?

– ¿ Per a què servix treballar?

– I si no ens agrada treballar?

– I si no tenim treball?

El treball és un comunicat molt important en les nostres vides i també fonamental. Treballem perquè necessitem aconseguir diners per a poder viure però el treball a vegades ens aclapara, ens ocupa la major part del nostre temps i de la nostra atenció, és llavors quan passem de treballar per a viure a viure per a treballar. Hem de tindre clar el temps que devem o hem de dedicar-li al treball i el que hem de dedicar-li a l’oci i a estar amb les persones que volem, i no deixar que una cosa ens impedisca l’altra.

Treballar, a més de per a guanyar diners, és la forma que tenim de sentir-nos útils, de transcendir d’una manera o una altra en la societat en què vivim i de fer quelcom pels altres. És per açò pel que sentim una gran satisfacció quan veiem resultats en el nostre treball, quan veiem que esta mereixent la pena i que l’esforç té la seua recompensa.

Si no ens agrada treballar el més probable és que siga perquè encara no hàgem trobat el nostre lloc, allò que ens fa feliços. És necessari treballar en quelcom que ens agrade i que produïsca satisfacció, si és així, llavors l’esforç serà menys i li posarem mes ganes als nostres projectes. Esta clar que no sempre és possible, però sempre podem traure-li quelcom bo a qualsevol treball, encara que ens parega el mes horrible del món, i mai devem d’oblidar que de tot s’aprén. Tan sols hem de buscar fins a trobar el nostre lloc.

I si no tenim treball, podem fer moltes coses pels altres que ens aporten gratitud i felicitat, per a això hem de mirar al voltant i pensar què puc aportar jo als altres? Segur que hi ha quelcom en el que podem ser molt valuosos i ajudar als altres a complir les seues metes.

PER A DISFRUTAR DE LA VIDA

– Es pot disfrutar de la vida tot el temps?

– Es pot aprendre a disfrutar de la vida?

– Tot el món disfruta de la vida?

– És això suficient per a omplir una vida?

La vida no és o negre o blanc, i això és quelcom que moltes vegades ens costa entendre. Hi ha moments per a disfrutar i altres que són més difícils, però tots són bons per a aprendre i cap d’ells ha d’acabar amb les nostres esperances ni amb les nostres ganes de viure. Si no hagueren moments roïns no existirien els bons i al revés.

Clar que es pot aprendre a disfrutar de la vida; a poc a poc hem d’aprendre que les xicotetes coses, les mas insignificants realment no són ni xicotetes ni insignificants, i que moltes vegades són amb les que mes podem arribar a disfrutar. Hem d’aprendre a traure-li el suc a la vida, a veure el bo i no ofuscar-nos amb el pitjor, i donar-nos compte que qualsevol moment és bo per a celebrar la vida i com és de meravellosa encara que  moltes vegades no ens ho parega.

No tot el món disfruta de la vida, cosa molt trista, perquè no disfrutar la vida és com no viure, simplement existir. Les persones que ho veuen tot negre, tot negatiu i que no saben veure la felicitat en res, eixes persones no disfruten de la vida, i s’estan perdent la major part d’ella. Perquè si no disfrutem de la vida què? ens limitem a viure i ja esta? Perquè que avorriment. Si volem que la nostra vida siga emocionant i divertida, i si volem que quan siguem majors pensem “Estoy orgullós de la vida que he tenido” llavors cal saber disfrutar-la i començar a fer-ho.

VIDA HI HA NOMÉS UNA, PERÒ SI ES VIVIE BÉ ÉS PROU.

Clar esta que per a omplir la nostra vida no sols ens fa falta disfrutar, també necessitem totes les coses i els aspectes que es plantegen en este llibre.

PERQUÈ ELS NOSTRES PARES ES VAN CONÉIXER

– Trien els pares als fills?

– Qui series tu si no hagueres nascut?

– Només devem l’existència als nostres pares?

Nosaltres no triem als nostres pares ni ells a nosaltres, ens volen perquè som els seus fills i formem part de les seues vides, igual que ells de la nostra. A vegades pensem “¿y si no haguera nacido?” Realment si no haguérem nascut ni nosaltres ni ningú ho sabríem, perquè la nostra consciència estaria formada, ni el nostre cos clar. Al cap i a la fi, científicament parlant som matèria que va començar a funcionar quan dos cèl·lules es van ajuntar i deixarà de funcionar quan ens emmurallem. Els nostres pares ens han donat la vida, però la nostra existència no sols li la devem a ells, ací és on entren les religions i les creences que té cada un per a entendre la vida i la seua existència.

PER A TINDRE FILLS

– Es té un fill pensant en ell o en un mateix?

– Està menys viu qui no dóna vida?

– Es pot viure a través dels fills?

Realment quan tenim fills pensem més en nosaltres mateixos que en ells, perquè els nostres són la nostra forma mes directa de transcendir en la vida i de deixar la nostra empremta en ella. No obstant això, esta no és l’única manera de sentir-nos realitzats ni té perquè ser el nostre sentit de la vida. Hi ha persones que no poden o no qui tindre fills, però açò no té perquè ser un trauma ni res per estil. Si és el que volem podem adoptar, etc; i si no és el que volem, probablement siga perquè no ens plena o pensem que no ens pot fer feliços. Podem trobar altres maneres de transcendir en la vida que no siga tindre fills i totes són respetables… També és necessari saber que quan triem tindre fills, esta clar que dedicarem la nostra vida a ells, sobretot al principi i que ells fonamentaran el pilar de la nostra felicitat; però no podem permetre que tot en la nostra vida es base en ells, ni que la nostra felicitat o estat d’ànim depenguen d’ells. Cal saber separar i entendre que la seua vida és seua i l’han de viure ells, però la nostra vida és la nostra i l’hem de viure nosaltres, perquè si no ho fem ningú ho farà per nosaltres.

PERQUÈ TENIM BONA SALUT

– Triem tindre bona salut?

– És prou d’estar a gust amb el nostre cos per a viure bé?

– Deixem de viure quan estem malalts?

No som els que triem tindre bona salut, encara que clar esta que sí que esta en les nostres mans cuidar-nos més o menys. La nostra salut, en la majoria dels casos també és un pilar fonamental de la nostra vida, perquè és la que fa que ens sentim millor o pitjor anímicament. Però en realitat, podríem ser feliços perfectament encara que la nostra salut no fóra bona. Al final i al cap, la nostra vida depén de la nostra salut però, de quelcom ens anem a morir. Realment el que hauria d’importar-nos és viure el moment en què estem ara, disfrutar el moment de manera que els moments i les situacions mes quotidianes del nostre dia a dia ens porten a la felicitat (podem identificar açò en el tòpic Carpí diem) .

PERQUÈ ELS ALTRES NO ESTIGUEN SOLS

– Per què ens necessitem els uns als altres?

– Vivim per a nosaltres o per als altres?

– Serien els altres iguals si tu si no estigueres ací?

Som persones i necessitem l’afecte dels que ens rodegen parar sentir-nos a gust, sentir-nos volguts, sentir-nos valorados… Personalment, jo pense que el fet o l’existència de l’amor i tot el que és capaç de moure és un misteri inexplicable, igual que la necessitat de relacionar-nos amb els que ens rodegen i en especial, amb els que ens sentim millor i mouen els nostres sentiments.

Cada un de nosaltres té la seua vida i les seues metes, però tots estem relacionats, uns fem possible la felicitat d’altres i viceversa. Hi ha persones que viuen únicament per als altres, que bolquen la seua vida en el servici als altres i a fer feliços als altres, però no es preocupen per ells mateixos ni en la seua felicitat, caient llavors en eixa monotonia. Després hi ha persones el model de felicitat de la qual és el poder, cosa que els porta a l’avarícia, este no és una manera d’aconseguir la felicitat molt apropiada ja que té conseqüències en la nostra consciència.

Jo pense que la nostra hauria de ser un terme mitjà. Hem de preocupar-nos pels altres i ajudar-los, ja que això ens donarà felicitat al veure que som útils i que podem fer feliç a algú.Però també hi ha moments en els hauríem de ser un poc egoistes per així dir-ho, i preocupar-nos per nosaltres, donar-nos capritxos per a evadir-nos per alguns moments de l’estrés i la pressió de la societat en què vivim. En definit, a la qual cosa em referisc és a buscar una felicitat que siga la suma de fer coses pels altres però també per nosaltres mateixos.

Òbviament, els altres no serien iguals si nosaltres no estiguérem ací. Cada pas que donem, per xicotet que siga, influïx en nosaltres mateixos però també en els altres.

(SI PENSES QUE ERES MASSA XICOTET COM PER A MARCAR LA DIFERÈNCIA INTENA DORMIR AMB UN MOSQUIT EN L’HABITACIÓ)

Cada un tenim la nostra pròpia missió, estem ací per quelcom, i si mirem al nostre voltant i pensem el paper que tenim en el lloc i el moment en què estem potser ens adonem de la nostra “misión” (no cal confondre el termes missió amb sentit de la vida) .

Tot el que s’ha dit anteriorment forma part de la nostra vida, són els aspectes principals d’esta. Potser no nos en adonem però tot açò en el seu conjunt ens dóna la nostra felicitat. Hem de saber apreciar i valorar la vida. Moltes persones es limiten al viure sense qüestionar-se a penes estes qüestions, però són fonamentals per a trobar el nostre sentit i el que volem fer en ella, a més de què volem aportar nosaltres a la vida. Hi ha moments bons i roïns, però si els disfrutem i sabem apreciar-los és prou. No podem permetre caure en els mals moments ni deixar-nos portar pels mals sentiments i pensaments. El positivisme com a forma de vida et portarà mes lluny que el negativisme, t’ho puc assegurar. Apreciar i entendre el que ens rodeja esta en les nostres mans i veure la vida amb bons ulls també, així que a què estàs esperant?

El mon groc

Tenemos que aprender a perder

A ninguna persona li agrada perder alguna cosa o a alguna persona, pero hem d’aprendre que la vida es aixina i hi ha que acostumarse, si aprenem tots será millor perque estarme mes acostamos i no ens dolerá tanto perder alguna cosa.

Humor, la salvacion a todos nuestros conflictos…Un sentimiento extraño que nos permite darle la vuelta a todo, cuando y como deseemos

Tots tenim alguna persona al nostre voltant que no té res de sentit de l’humor i sempre esta seriós, i nos fa la sensació que no viu al màxim i que tot li assenta malament, perquè sense humor la vida és molt avorrida, si tot t’ho prens enserio, quan sigues major, recordares la teua vida seriós sense humor, i això és el que vols recordar?. Tot problema no es pot arreglar, però si que pot paréixer menys problema si aprens a prendre-t’ho amb un poc d’humor, això ens salva d’estar sempre tristos i pensant en les coses roïnes que ens passa.

Las perdidas son positivas

Quan vaig llegir esta frase al principi del llibre, vaig pensar: No pot ser com una perduda serà positiva si sempre que quelcom se’n va i mai ho tornem a veure és quelcom trist i que ens dol. Però a l’acabar-me el llibre i tornar a llegir esta frase vaig pensar: ostres potser si, totes les perdudes que ens importen, són perquè hem viu quelcom meravellós amb eixes persones, quelcom que quan ho deixem arrere, nos fa pena, però tenim tots els records junt amb això o a eixa persona. I sempre cal recordar que hi ha moltes altres portes i altres oportunitats, quan quelcom se’n va, sempre arriba quelcom nou i bo.

Recorde que el dolor no existe; la palabra dolor no existe

El dolor realment que és? quan et fas mal? quan quelcom t’assenta malament, o t’ix malament, o algú et trenca el corazón?. Com diu Albert en este llibre el dolor és quelcom que hem creat nosaltres, és quelcom que sabem que fa mal i dol, perquè a tot el món li dol, però i si pensem que això que creiem que ens provoca dolor, no és realment dolor, i és simplement un estat de la nostra ment, hem d’intentar pensar així, que el dolor no existix i d’eixa forma aconseguirem que tot ens dola menys.

No comprendo que todo el mundo sepa cosas y haga ver que no las sabe. Me parece un sinsentido

La veritat és que esta frase em va paréixer interessant, perquè estic completament d’acord, moltes vegades, sobretot el en col·legi, quan una persona ha estudiat moltíssim per a un examen i no para de dir, no me es res bus no he pogut estudiar, i realment ha estudiat i després saca un 10, perquè fan això? mai ho podré entendre, si quelcom sabem, perquè ocultem que ho sabem? hauríem d’estar orgullosos no?

Aprendemos a base de equivocaciones, como casi todo en esta vida

No naixem sabent, i ningú ens ensenya que fer en cada situació i com actuar, així que utilitzem la tècnica d’assaig-error. Quan ens toca afrontar quelcom per primera vegada, no sabem si l’opció que prendrem, és la millor, però si que ens servix per a aprendre si ens equivoquem i a seguir el mateix, si encertem i així a poc a poc anar aprenent a com actuar en cada situació, d’això la famosa frase de ” Mes sap el diable per vell, que per diable” perquè tota la gent major té mes experiències i sobretot mes respostes davant de diferents situacions.

A més dels errors aprenem el que no cal fer, el ser humà és l’únic ser viu que entropessa amb la mateixa pedra una vegada i una altra, no obstant això, al final a pesar de molts colps que ens hàgem pogut donar aprenem el que en realitat hem de fer, dels errors s’aprén.

No debes recibir, o dar malas noticias en un lugar en el que has pasado o pasaras mucho tiempo. Siempre hay que encontrar un lugar neutral

Pense que açò és quelcom prou lògic, si en un lloc on panses molt de temps et donen una mala notícia, sempre que vages a eixe lloc et recordara a eixa notícia, així que ha de ser un lloc on res haja passat o on no estigues acostumat a anar, d’eixa forma eixa mala notícia no la tindràs tan present en la teua vida.

De tanto recibir noticias importantes, me he dado cuenta que hay algo en nuestro cuerpo que desea conocerlas al instante y ese algo es lo que nos ciega

La impaciència, és una de les coses mes característiques de les persones, des del meu punt de vista, i eixa impaciència ens cega, perquè no ens deixa pensar un temps el que realment volem o com actuar davant d’algunes situacions, i potser prendrem una decisió molt ràpidament, per no tindre paciència, i prendre d’eixa forma una mala decisió així que ja saps, ” la paciència és la mare de la ciencia”. cal tindre paciència parell arribar a on volem arribar.

Tener informacion es basico para todo en esta vida. No puedes luchar contra un cancer si no sabes contra que te enfrentas

En moltes situacions les persones ens intenten amagar coses, per por de que ens dola la realitat, però això no ens soluciona res, no canviarà res no sabent-ho, és mes si ho sabem podem actuar davant d’eixa situació, així que tindre informació, siga roïna i dolorosa, com bona, és millor saber-la per a saber que t’enfrontes i contra que has de lluitar. Però encara que siga veritat que sempre és millor tindre coneixement de les coses que no saber-les, també és veritat que hi ha vegades que ocultant una certa informació que saps que a l’altra persona li va a resultar dolorosa és millor, no ocultar-li informació sinó ” maquillar-la ” de manera que eixa persona ho sàpia però sense que li haja causat tant dany.

Siempre he pensado que la gente tiene diez inquietudes en su vida

Intentaré trobar les meues 10 inquietuds en este moment, encara que segur que canviaran en algun momento:

Ara mateix estic inquieta pels meus exàmens.

Inquieta per saber que passara a la meua vida.

Inquieta per acabar aquest treball i poder dormir ja.

Inquieta pel meu viatje a Nova York aquest estiu.

Inquieta per saber si aquest estiu serà com m’ho imagine.

Inquieta per acabar ja el curs.

Inquieta per no saber si les coses millloraran.

Inquieta per saber si se compliran els meus somnis o si la meua vida anira per un altre cami.

Inquieta per saber si aconseguiré sacar la nota necessaria per a entrar a medicina en la universitat.

Inquieta per tot el que esta per vindre.

Muestrame como andas y te mostrare como ries. Hay algo en la forma en que caminamos que nos lleva hasta la risa, hasta el humor.

Hi ha moltes formes de caminar, molts camins que podem seguir en la nostra vida, així que hem de trobar qual és millor per a nosaltres i el que hàgem triat ens mostrara o que això suposa, així que cal saber qual triar, un de rialles i alegria o un de tristesa i dolor, el teu tries la teua pròpia forma de caminar. Tu eres qui tria el camí pel qual caminar, per molt que creguem que tot està perdut o que ens hem equivocat de camí i ja no hi ha tornada sempre podem agafar una desviació i reprendre el camí de nou. Si ens desviem del bon camí cal detindre’s, pensar i tornar a la senda correcta recolzant-me en l’ajuda de les persones que em volen, recolzant-me en ells.

Tardamos minutos en decidir una prenda que queremos comprar, horas en seleccionar un coche, meses para elegir nuestra casa. Sin embargo, para algo tan nuestro como la risa, que define nuestro carácter, nuestra esencia,nuestro yo, nos conformamos con la que viene de serie.

Tots ens fixem mes en les coses mes superficials i açò és quelcom que mai m’havia parat a pensar, bescoll m’he parat a pensar com va riure, si m’agrada la meua rialla, supose que m’e acostumat a ella, però realment reflectix la meua personalitat. I no obstant això puc tardar inclús hores i dies a decidir que posar-me en una data especial o diferent i això no mostra res en mon, i pareix que em preocupe mes, així que partir d’ara em fixara en coses que diguen quelcom de mon i si m’agrada el que estic mostrant al món.

A veces estamos tan centrados en nosotros, en nuestro problema, que olvidamos que justo en ese momento podríamos hacer el mayor descubrimiento de nuestra vida.

Encara que parega mentida, és així, les persones ens centrem mes en els nostres defectes, en les coses que no podem fer, que en el que realment se’ns dóna bé i que amb això podríem ser feliços, així que mai cal oblidar eixa part de nosaltres, el nostre costat somiador i el que realment pot arribar on vol, no hem d’estar tan pendents en el pitjor que ens passa, sinó superar-ho i seguir amb les nostres vides. i sobretot no perdre de vista nostres objectius, mai, ni quan pitjor ho estiguem passant.

Pocas cosas en nuestra vida se mantienen idénticas

Jo m’atreviria a dir que res en la nostra vida es manté idèntic, tot canvia, pot ser que a poc a poc o d’un dia al següent, però tot canvia, pot ser que per a millor o per a pitjor, però hem de viure amb això, i pense que això és el bonic de la vida, que canvia contínuament, mai saps que t’oferira el futur.

En la vida, lo mas importante es saber decir que no

Hem de distingir entre el que volem i no, i no perquè tot el món vulga una cosa tu has de fer-la també, hem d’aprendre a tindre la nostra pròpia personalitat, i saber que quan quelcom no ho volem fer, no tenim perquè fer-ho cal saber dir que no, i donar la cara. Vivim molt influenciats per “el que diran” o “que pensaren” i no hauria de ser així, cada u és com és, té una manera de pensar, de vestir, de ser, de comportar-se i això és el bonic de la vida la diversitat pel que si quelcom no t’agrada i no vols fer-ho encara que a la resta si has de tindre la valentia i personalitat suficient com per a pronunciar-te i no fer-ho.

A veces lo que uno desea es tan intenso que se hace realidad.

Açò no vol dir que de somiar quelcom es complirà, clar que no, des del meu punt de vista vol dir que si realment desitges quelcom, lluitares per això, i faràs tot el que es puga per a aconseguir-ho, així que d’eixa forma es farà realitat, gràcies a la teua dedicació cap a això.

No dudes de ti, si diste un no, confía en ese no.

Moltes vegades ens penedim de les nostres decisions, perquè pensem en el que podria haver passat si haguérem canviat d’opció, però realment si vam dir que no a quelcom, després de pensar-ho i reflexionar-ho, no cal penedir-se cal recordar que vas dir el no per una bona raó, per una raó que el teu vas prendre, així que confia en el no que vas dir i seguix avant. Temps al temps, et donaràs compte que aquella decisió que vas prendre era la més correcta per a tu i per tant la que ha de prevaldre en la teua boca.

Tener o faltar, todo depende de como se mire.

Bueno és el que sempre dic, la teua actitud ho canvia tot, si tens una bona actitud tot ira millor, i no és cap favada, el teu decidixes com vols veure les cosa, mira el que tens i disfruta amb això, no penses en el que et falta, perquè realment et falta? ho necessites per a ser feliç?

Los soplidos se acumulan en nuestro interior y hay que sacarlo, hay que extraerlos.

Tots tenim quelcom en el nostre interior que no ens agrada o que no ho traiem perquè no volem comptar-ho a ningú perquè és quelcom molt nostre, però això cal traure-ho i com millor que amb un bufit, aire que ix del teu interior, cal saber bufar, quant més millor, fes-ho quan necessites traure tot el que no vullgues dir amb paraules a l’exterior.

Acepta quien eres, no tengas miedo de ser la persona en la que te has convertido con tus decisiones

Som únics cada un de nosaltres i hem de saber que tant les nostres roïnes, com les nostres bones decisions fan la persona que som i ens ha d’agradar eixa persona perquè és amb la que hem de viure tota la vida, som els únics que sempre estarem amb nosaltres mateixos, si nosaltres no ens acceptem, qui ens acceptara? hem d’aprendre a voler-nos, jo em vull, i el teu?

No juzgar, esa fue la gran lección que aprendi.

Una de les coses que mes ens agrada a les persones és jutjar als altres, així sense cap motiu, però no pots jutjar a algú si la teua tampoc eres perfecte, tots tenim errors i no per això cal jutjar una persona, perquè a cada un ens agrada una cosa diferent, cada un tenim una vida, i que mes dóna si a tu no t’agrada la vida d’un altre, és la seua vida deixa-li viure-la com el vulga. La perfecció és tan relativa que cap de nosaltres la posseïm, els que som per a jutjar les actuacions dels altres ? Devem de comprendre que cada persona és com és i nosaltres hem d’acceptar-ho, vivim en una societat que jutja totes les persones i les classifica en una jerarquia la qual ens acosta a voler ser perfectes derivant en la frustració de no aconseguir-ho mai i per tant el baixa autoestima que ens genera una societat imperfecta.

Busca, no te conformes con el primer pensamiento

Tot el que fem en esta vida té conseqüències així que hem de saber que és el que volem fer realment i no quedar-nos amb la primera cosa que se’ns ve a la ment, mai hem de conformar-nos i sempre cal buscar la millor opció.

A veces hay que desahogarse. Es ley de vida.

D’una manera o una altra desfogar-se és necessari perquè sinó arriba un punt en què ja no pots mes i tot explota, així que a poc a poc i com millor t’assentes, has de desfogar-te, per això és bo tindre una persona que et vol al costat, i poder confiar en ella i desfogar-te, igual que ella en tu.

Lo difícil no es aceptar como eres tu, sino como son los demás.

Nosaltres mateixos hem de suportar-nos, que ja és quelcom difícil però tenim molta paciència amb nosaltres mateixos, així que el mateix cal fer amb la resta de gent, cal acceptar-los com són i tindre paciència amb ells, acceptar que si quelcom d’ells no ens agrada hem d’aguantar-ho perquè ells estaran suportant també alguna mania nostra, així que aprén a acceptar i aprendràs a tolerar i a ser mes feliç.

Es lo mas duro: no hacer nada, estar quieto aunque por dentro tengas  ganaste marcharte, de volar, de jugar, de trabajar.

Eixe moment en què estem reprimits per quelcom o per algú que fa que estiguem quiets sense res a fer, però hem de saber on esta el limite i fer el que realment desitgem, només tenim una vida així que cal aprofitar-la i fer el que realment tenim ganes de fer.

Las palabras están demasiado valoradas, así que lo importante no es la cantidad sino la intensidad

Crec que açò és un bon exemple amb els amics, tots tenim amics amb què parlem i parlem però realment no ens aporten res, però tenim algú especial que esta quan ho necessites i et diu les paraules justes, però les paraules que et fan veure la realitat, d’entendre-ho tot molt millor, queda’t amb eixos amics, perquè són els que valen la pena.

Sobretodo disfruta esa es la clave, disfruta

Crec que no hi ha res mes que dir, som finits així que disfruta de cada cosa que faces , perquè això és el que realment et dóna la vida.

No puede perderle el miedo a algo si no hablas de ello

Encara que a vegades ens coste, el millor que podem fer és parlar sobre les coses que ens inquieten sobre les coses mes que ens passen , perquè això perquè isca fora de nosaltres i ens farà un poc mas lliures, ens alliberara una càrrega.

Amarillo: Persona especial en nuestra vida a la que acariciamos, abrazamos y con la que dormimos. Marca nuestra vida y no necesita tiempo ni manténimiento. Las conversaciones con ellos hacen que mejoremos como personas y descubramos nuestras carencias. Son el nuevo eslabón de la amistad.

LOS AMARILLOS

Tots hem de tindre algun d’estos, perquè són els que ens aporten vida, els que ens complementen, els que ens ajuden en un moment de les nostres vides, i els que fan sentir que estem ací per un bon motiu i tot sap molt millor junt amb ells. Espere que tu tingues els teus perque son Essencials a la vida, llegint aquest llibre he pensat si jo tenia amarillos a la meua vida i m’he donat compte de que tinc uns quants, persones amb les que no fa falta parlar tots el dies pero que saps que estan ahí per a ti en cualquier momento, i estic molt agraida als meus amarillos perque m’agrada tindre-los amb mi.

CONCLUSIÓ:

Este llibre m’ha paregut impressionant i m’ha fet reflexionar molt. Sobre Albert Espinosa dir que em pareix una increïble persona, que es mereix tot el bo que li esta passant i mes, es mereix el món sencer i ja estic amb ganes de començar la segona part, perquè crec que este senyor, té molt que ensenyar al món. Tinc que donar-li les gracies per fer que m’adone de moltes coses que abans no sabia i per fer.me descubrir que tinc persones estupendes a la meu vida, els meus amarillos. I ja tinc el mundo azul per a llegir-ho al estiu.