In Time

00:01:14

Tots han sigut modificats genèticament per a deixar d'envellir als 25, però només els queda un any de vida si no aconseguixen el temps necessari. Per tant el temps és la seua moneda de canvi, els rics poden viure eternament i els pobres s'han de buscar la vida per a sobreviure dia a dia. Açò és injust, es basa en un món capitalista en què el més ric té preferències i viu més còmodament, per l'altre costat la persona pobre s'ha de buscar la vida per a sobreviure.

00:02:16

Em sorprén quan el protagonista li diu a eixa dona mamà. Amb la nova vida que tenen implantada tots són iguals i ningú es diferencia de la resta. Fa la sensació que a partir dels 25 anys deixaran de viure, ja que no canvien. Tots estan modificats genèticament per a ser perfectes, la immortalitat, no envellir i els ulls blaus, que són una qualitat que tenen tots els integrants de la pel·lícula.

00:04:54

Els que no tenen prou diners per a viure fan "peleas" per a llevar-se minuts els uns als altres, els obliga a competir entre ells, els més pobres, per a poder sobreviure un dia més.

00:12:57

Diu que perquè uns pocs siguen immortals molts han de morir. Una altra vegada es basa en una societat injusta, en la que només poden viure els més rics. El més just seria que si només uns pocs poden ser immortals, ningú ho hauria de ser. Augmenten els impostos per a beneficiar-se ells, però no pensen en els altres. Preferixen que la gent es muira, encara que hi haja prou temps, que tots siguen iguals. Perquè com més pobre siga la gent més diners tindran ells i més es podran beneficiar de les seues necessitats

00:16:35

Ser immortal és tan dur, que quan arriben a una edat preferixen morir i com en este cas regalar el seu temps, perquè estan cansats mentalment, encara que físicament estiguen perfectes.

00:19:47

La gent és indiferent davant de les necessitats de les persones, encara que siga vital, només pensen en ells i en el seu temps. És una societat egoista en què només importa el ben propi, si un ha de morir ho farà i només uns pocs en la societat intentaran canviar-ho.

01:30:00

Son pare li pregunta si li robaria i ella li respon: és robar, la qual cosa ja va ser robada? La seua reposada és certa, ja que ell per a tindre tant temps ha tingut aprofitar-se dels més pobres, imposant impostos caríssims i només fixant-se en el que li passava a ell, despreocupat si el que feia era abusiu o no.

01:32:00

Pensen que regalant-los un any, els allarguen l'agonia, però el que de veritat fan és donar-li l'oportunitat de viure, de no viure al dia i no morir-se en l'intent. Tenen una mentalitat horrible, en la que la seua existència estava basada a fer mal a què tenen al costat per a beneficiar-te tu mateix

ALTRES FRASES QUE M'HAN FET PENSAR:

"Los preus augmenten per a assegurar-nos de que la gent seguisca muriendo."

Pugen els impostos tots els dies i quan Will i Sylvia roban un poc de temps els dóna igual, perquè continuaran augmentant els impostos ja que ells poden pagar-los.

"El pobre mor i el ric no viu."

Esta frase de la pel·lícula es pot traspassar al nostre món, totes les societats es basen en això, com més tinga el ric, menys tindrà en pobre, i si el pobre no té el mínim per a viure, morirà i el ric seguirà tranquil amb la seua vida.

"- Si tingueres tant temps com jo en eixe rellotge què faries amb ell? - Deixaria de mirarlo."

Viuen preocupats ja que temps tenen, si els donarà temps a acabar el dia o moriran intentant-ho.

Conclusió

Com a conclusió, crec que la pel·lícula m'ha fet pensar que l'important en la vida és el temps, que podem tindre molts diners, però l'important és tindre temps per a poder disfrutar-ho. També, que vivim en una societat excessivament preocupada pels diners, per voler més i més un mateix i  què la persona que tens al costat et dóna igual sempre que tu pugues aconseguir el que vols.