Del revés

00:00:45 “Quan veus a algú et preguntes, que passa dins del seu cap?”.

Dins del cap s’alberguen distintes emocions que marquen la personalitat de cada un , seria molt útil tindre el poder de que amb una simple ullada saber quina és l’emoció predominant de la persona a qui mires. Moltes vegades m’ha passat, sobretot quan algú està trist i vols ajudar-li o quan ets nou en algun lloc i vols donar bona impressió.

0:03:00

Des de xicotets anem desenrotllant diferents sensacions, vivint diferents moments que marquen la nostra personalitat i amb això la nostra vida, per això són tan importants els primers anys de vida. El millor d’aquesta etapa és que tots els moments són feliços, sense preocupacions i el major obstacle que ens podem trobar és no poder jugar amb aquest o un altre joguet.

0:05:55 “Les illes de la personalitat són les que fan que Riley siga Riley”

La nostra personalitat està dividida en illes, estes arrepleguen els moments més importants de la nostra vida per “seccions”. Amb elles creem la nostra personalitat. Ningú és igual a un altre, tots som diferents. Cada ser té unes “isles” de records i de gustos diferent que marquen la seua forma de ser i el que per a un pot ser important per a un altre ho és menys. Estes illes no naixen amb l’individu no són innates sinó que es van adquirint per l’entorn familiar i la forma de vida que tinga cada u.

0:07:18 “Les coses no podrien anar millor, que podria passar?”

Quan tot ens va bé, ho tenim tot solucionat pensem que tot ens va a eixir bé, no hi ha perquè preocupar-se, però açò no és així en qualsevol moment es pot torçar la teua vida, i encara que vaja genial pots acabar molt mal i tenir de començar de zero com li ocorre a Riley. Per exemple som uns empresaris d’èxit que tenim la vida solucionada, o ens toca en la loteria 20 milions d’euros, doncs penses: que va a anar malament?, doncs en molts casos gent milionària s’ha vist en els pitjors llocs de les classes socials perquè no han sabut aprofitar lo que han arribat a tenir, per tot açò sempre és bo que tot vaja bé però cal tenir consciència que tot açò podria canviar, i cal lluitar i no rendir-se per aconseguir la màxima felicitat.

00:26:05 “Les illes de personalitat de Riley estan apagades. Això és roín”.

El millor d’un error és que t’ensenya, normalment dels errors s’aprén. A més, totes les coses tenen solució només cal trobar la finestra adequada i posar un poc de la teua part. Quan ens passa quelcom que creiem que és irreparable solem actuar com a tristesa en la pel·lícula sense saber com actuar i un poc estressats. Però si ens llaurem a pensar en que vies de fuga o altres alternatives podem seguir sempre una eixida. Potser no és fàcil de trobar-la a primera vista però sempre hi ha altres opcions i quan aconseguim el resultat final potser serà millor gràcies a l’error perquè així valorem les coses. La manera d’afrontar l’error també depén de la personalitat de cada u, si eres conformistes el que accepta tal qual i no seguiràs avant en canvi si eres més aventurera i decidida valorares prendre un altre camí i possiblement siga millor.

0:15:08 “Tristesa: plorar m’ajuda a alliberar-me dels problemes”

Tots hem plorat alguna vegada, més aviat milers de vegades, i plorem perquè no estem contents amb alguna cosa, ens desfoguem i ens expressem així,Tristesa diu que li ajuda plorar per a llevar-se el pes dels problemes i crec que és molt cert. Moltes vegades plorar està mal vist i en quantitat d’ocasions ens ajuda a desfogar-nos i veure les coses d’una altra manera, i no és dolent plorar, però en el cas de Tristesa per molt que plore, sí se desfoguejarà, però no solucionarà els problemes per açò sempre cal anar cap a davant lluitant per la felicitat.

0:18:00

Riley té molts records negatius del dia de la mudança. Alegria després del pessimisme de les altres emocions és a punt d’abandonar, però la mare de Riley li dóna forces donant-li les gràcies per haver sigut una xiqueta feliç com sempre, encara que haja sigut un dia dur i li demana que somriga pel seu pare. Açò ens passa a tots que anem a rendir-nos perquè ja no podem més, no ens sentim capaços d’aguantar i algú o alguna cosa ens fa recuperar aqueixes forces que hem perdut, aqueixa força que necessitem per a seguir avant i ens retorna l’alegria que hem perdut.

0:19:49 “Demá serà un gran dia”

Es cert, si comencem un dia en negatiu, doncs ens deprimim,en canvi si ho comencem amb un somriure, clar que pot ser un gran dia. Per a mi aquesta frase en molt moments m’ajuda a enfrontar-me a les meues preocupacions. A més Tristesa i Alegria no es troben en el quarter general. La xiqueta ha perdut tots els seus pensaments essencials pel que es troba perduda, és com que no sap ja qui és. És una espècie d’amnèsia. Si perds la teua essència ja no eres tu.

0:39:00

 A partir d’aquest minut en el qual Riley perd l’illa payasada, a poc a poc va perdent totes les altres illes, fins que es queda sense cap, perd a la seua amiga, perd la passió pel hockey, perd les ganes de fer el pallasso… En moments puntuals de tristesa, ira , por, no hem de tirar a la broda les nostres “illes” d’emocions. Hem de cuidar aquests aspectes de la nostra personalitat sense renunciar a ells per ximpleries.

0:47:08 Han caigut ja tres illes.

La de les bestieses, ja no li fa gràcia quan la seua pare per intentar fer-la riure fa la mona, les de l’amistat, la seua amiga de Minnesota li diu que ha conegut una altra xica patinadora d’hoquei és genial i la de l’hoquei quan esta fent una prova per a ser admesa en l’equip de sant francesc i com no recorda res ho fa molt malament. El seu món s’està afonant i tot ho veu negre, res d’això d’abans que li feia feliç li fa ni tan sols somriure. Les circumstàncies canvien i cal saber canviar amb elles si ens quedem estancats en el món anterior no serem feliços i estarem amargats, cal evolucionar. En l’adolescència, que és una fase de canvis, molts es tanquen en si mateixos pensant que tenen a tot el món en contra i jo pense que és per la seua pròpia inseguretat. No cal agradar a tot el món però si que és necessari acceptar-se a un mateix. Les persones anem canviant i devem d’acceptar eixos canvis.

1:10:00

Bing Bong veu un record actual de Riley, i es senteix com apartat de la seua vida, ja que ella ha madurat i no necessita un amic imaginari. Per això, es sacrifica i ajuda a alegria a eixir del verteder dels records olvidats, ja que enten que ell mateix es això, un record olvidat. Es la part de la películ·la que menys me ha agradat, perue m´ha donat pena, pero esque no deixa de ser el seu amic imaginari, ha passat pàgina, pèro jo crec que madurar está bé pero perdre un record com aquest no val la pena perque ha sigut esencial en la teua vida, en la teua creativitat.

1:19:13 “Riley et necesita” Li diu Alegria  a Tristessa.

Confirmant el que he dit en el punt anterior una persona equilibrada ha de comptar amb totes les seues emocions i no decantar-se només per una d’elles perquè totes juntes et conformen com a persona. Si només et moguera la tristesa estaries deprimit i no faries front a la teua vida diària. Si només et moguera li alegria serioses una inconscient i no apreciaries els riscos de la vida serioses un poc massa infantil perquè no tindries cap preocupacions. Totes les emocions són importants, només cal saber com i quan usar-les.

1:24:00

Veiem com els pensaments essencials ja no estan formats per una sola emoció, sinó que ho formen vàries. I és que sentim moltes emocions en moments essencials i totes elles són necessàries, no solament l’alegria sinó totes. Perquè sentim una mescla d’emocions i d’açò es componen els nostres records més importants aquells que marquen la nostra personalitat.

Conclusió

Totes les emocions són útils i necessàries ja que ens ajuden a reaccionar en els diferents moments de la nostra vida. Tots som únics, i açò és el que ens fa especials, perquè som nosaltres mateixos els qui fem de la nostra vida el que és, i són els nostres sentiments tant bons com a dolents els que construeixen la nostra personalitat, i així formem la nostra vida i influïm en la dels altres. Cada emoció té la seua finalitat i necessitem sentir-les i deixar-les aparèixer, encara que ens coste i pensem el contrari el millor és no retenir-les. Hem de saber controlar-les encara que no siga fàcil i necessite temps.