Quin sentit té la vida?

Quin sentit té la vida?

És una pregunta que ens fem tots molt sovint, bé, és el que supose, i de la qual té poques respostes. Jo preferisc no fer-me aqueixa pregunta ja que t'acabes *rayando i bloquejant i pensant coses que és millor no pensar-les. Preferisc viure la vida sense posar-me preguntes i gaudir de cada moment, que la vida són dos dies i un ens ho passem estudiant filosofia. ;-)

Llibre: El principito

Dedicatoria

"Totes les persones grans han segut chiquets abans. (Pero poques ho recorden)”

De menuts sempre estem pensant en creixer, en ser majors i poder fer lo que vullgam. No obstant no mos donem conte de que es la millor etapa. La mes feliç de totes, en les que menys preocupacions tenim i mes senzills vivim. En la que les alegries son causades per lo minim i en la que no existix ningun tipo de prejuï fea ningu. Quan creixem ho oblidem i mos centrem en coses supostament mes importants, en “coses de majors”. Coses de majors plenes de tafarreries i estereotips. Coses que en l'infancia no importaven i coses que deuriem tornar a viure.

10

“Les persones grans mai comprenen res per sí soles, i es exhauridor per als chiquets tindre que donar-los sempre i sempre explicacions.”

Quan un va creixent se sent mes inteligent i en el valor de corregir a aquells que son menors, perque no son capaços de vore lo que se coneix com correcte. Pero, en la meua opinio, estem molt enganyats. Crec farmament en l'inteligencia i inocencia infantil. Crec que els chiquets son una ensenyança essencial que no sabem apreciar. Crec en la seua manera de vore les coses des de la senzillea i sense filtres. Crec que a voltes deuriem mirar la vida des d'ahi avall per a donar-mos conte de que totes les opinions son valides i que hi ha que mirar tot des de diferents punts de vista. Deuriem deprendre mes dels chiquets, ya que ells mos poden ensenyar grans coses.

20

“És trist oblidar a un amic. No tot el món ha tingut un amic”

L'amistat. Un dels valors mes importants dins de la vida d'una persona. Present tant en l'infancia, l'adolescencia i l'adultez. Les amistats mos marquen la vida per a be o per a mal. Les persones que mos acompanyen en el cami de la vida son quins mos ajuden a formar nostra personalitat. Per aixo no podem cridar amic a qualsevol persona que apareix en nostra vida i mos cau be. L'amistat es molt delicada i deu de ser cuidat per a tindre un bon us i goge d'ella.

Segons Aristotil, algunes amistats se basen en l'utilitat, atres en el plaer i atres en la virtut. En el meu cas, l'increible amistat que tinc en algunes persones no se basa en l'utilitat. Es dir, no se tracta soles de lo que podem fer l'un per l'atre. I tampoc el plaer, lo que no significa que estos no existixquen ya que finalment eixes amistats se centren en alguna cosa mes important: la virtut.

En l'extraordinari viage de l'amistat haura mentiroles, manipulacio i afecte genuï per a convencer a un verdader amic que complixca en les seues capacitats i les seues obligacions en el context d'una societat. Podriem pensar que una amistat en la que dos persones se menten pot ser qualsevol cosa menys perfecta, pero la veritat es que l'engany mutu mostra que un no es mes virtuos que l'atre. Donat que abdos tenen defectes, ningu es perfectament excelent. Aristotil ens preve de cridar a les persones “feliços” fins que estiguen mortes. La felicitat que aplega en una vida bona, en orellal i en el compliment de la funcio que cada un te, no pot estar completa fins que la vida hi haja terminat. Tots tenim coses per les que lluitar en la vida, perque tots tenim defectes. La realisacio està en lluitar per la perfeccio. Un amic verdader pot ajudar a conseguir-ho.

29

“Si algú ama una flor, de la que no exisiteix més que un exemplar en els milions i milions de estreles, això basta per a que ell siga feliç quan las mira.”

Tots tenim eixa flor que amem de la que no existix mes d'un eixemplar. Única i irremplazable per a nosaltres. Que en nomes mirar-la som feliços. I encara que en el fondo sapiam que hi ha moltes mes, per a mosatros sempre sera especial. Es necessari en nostra vida trobar eixa flor. Cuidar-la i voler-la com a ningu. Fer tot i mes per ella. Pero eixa flor està destinada a ferir-mos, no perque ella vullga, sino perque està en la seua naturalea protegir-se. Quan vullgam agarrar-la mos clavarà les seues punches i mosatros AUN aixina tornarém a intentar-ho, fins que aplegue un dia en el que mos donem conte en el que potser hi ha mes flores per les que viure.

33

“Degui haver-la jujat pels seus actes i no per les seues paraules”.

Que facil es parlar i que dificil es demostrar. I mes en estos moments en els que les xarcies socials mos estan consumint, el que tots som molt valents darrere d'una pantalla, pero pocs fora d'ella. Estem perdent l'essencia humana, el contacte en la gent, la sinceritat, les llargues hores parlant sense interrupcio. Estem tan ficats en elles que moltes voltes tenim que expressar nostres sentiments a través d'una pantalla perque no mos veem capaços de fer-ho a la cara. I en tot aço perdem l'acte, perdem l'accio. Molt diem pero poc fem i despres les paraules se les porta el vent.

39

“L'autoritat reposa, en primer terme, sobre la rao.”

Aristotil deia que la vida conseguida consistix en viure segons la rao. Tambe, viure segons la rao es dotar a la vida d'un fi, d'un sentit, i AUTO-dirigir-se a ell. El Principet reconeix que el rei es bo perque dona ordres raonables. Som bons en la mida en que busquem donar un orde raonable a les propies accions. De lo contrari, mos movem al balanceig de les circumstancies, del caprig o del propi plaer. Fem moltes coses, estem molt ocupats pensant en com guanyar molt diners, o ser exitosos, passar-ho be, etc., pero sense saber cap a a on se dirigix el barco de la propia vida.

41

“Es molt mes dificil jujar-se a sí mateix, que als demes. Si conseguixes jujar-te be a tu mateix, eres un verdader sabi”.

En la vida tenim que ser autocrítics i preocupar-mos per mosatros mateix. Tenim que ser juges de nostra propia existencia. No tenim que intentar canviar al restant de persones, devem començar per mosatros mateix. Som lliures, ya que som sers racionals i gogem de la facultat de coneixer la realitat. I eixa realitat escomença en coneixer-se a un mateix i acceptar-se com cada un es, nomes aixina trobarém eixa sabiduria.

44

“-Perquè beus?

-Per a oblidar.

-Per a oblidar el què?

-Per a oblidar que tinc vergonya.

-Vergonya de què?

-Vergonya de beure!”

Mai entendré a aquella gent que beu per a oblidar en eixe moment. Beure no va a solucionar ningun problema nomes ho va a allargar. Perque al dia següent el problema va a seguir ahi i molt pijor, perque a aixo tindras que sumar-li una ressaca.

No tenim que mirar cap a atre costat i esperar que les coses es resolven soles. Si tantes ganes tens que alguna cosa se solucione comença ya. No esperes al següent dia, fes-lo ara, quant abans comences abans se solucionarà i millor te sentiras.

60

“Amb els homes també se està a soles.”

Moltes voltes estar acompanyat no vol dir no sentir-se sol. Estar acompanyat significa sentir-se be en qui estas. Pots estar amb molta gente, pero si no signifiquen res per a tu ni tu per a ells la relació es inxistent.

64

“Me creia que ric per la possessió d’una flor única i resulta que no tinc més que una rosa ordinaria”

Quan idealitzes una persona penses que és la millor i no et dónes compte que  te eels seus defectes i les seues virtuts com totes les persones . Quan obris els ulls i observes que eixa visió no era apropiada pots sentir-te malament o pots acceptar-ho i inclús alliberar-te perquè així eixa persona és mes humana i tu tenies una imatge d´ella fora de la realitat per l´amor que le tenies.

72

“Lo essencial es invisible als ulls.”

En primer lloc me recorda l'importancia de les menudes coses, eixes que passen desapercebudes. Devem de tornar-li als menuts detalls el lloc que se mereixen, posat que un dia mos donarém conte de que ells son els que constituixen les mes grans ardits. Lo que per a molts es poc, per a atres es molt, per aixo devem apreciar coses tan simples com els bon dia en un bes o un gest de carinyo. Tenim que reclamar la presencia dels menuts plaers, puix son les que mos fan grans i construixen els recòrts. L'amor se forma en els menuts detalls i mosatros formem cada una d'estes menudes coses que vivim i que mos fan unics. Tot el mon tracta de realisar alguna cosa gran sense donar-se conte de que la vida se compon de lo mes bàsic.

“El temps que pergueres per la teua rosa fa que la teua rosa siga tan important”

Quan li dediquem tant temps a certes coses fan que se tornen nostres i que mos sentam tan implicats en elles que no mos pugam desagarrar. Encara que la rosa li hi haja donat moltes penes al Principet, ell la vol perque es unica en el seu cor. I encara que apareixquen mes persones en la seua vida, ella va a ser l'unica a la qual li tinga un amor especial perque sera a la que mes li hi haja dedicat el seu temps.

87

“Les gents tenen estreles que no son les mateixes.”

Esta frase me fa comprendre que cada persona veu les coses d'una manera, moltes voltes de la manera en les que la necessita vore. Pero en el que tots ens unim es que, necessitem pensar d'una determinada manera per a comprendre les coses.

Como a conclusió es un llibre que te fa pensar molt en la relació que tenen les persones amb altres. En l´importancia dels xiquets en la nostra vida i les diferents persones que hi ha en el món. Hem d´acceptar a tots com són, sense perdre la nostra manera de pensar.

Pot pareixer un llibre per a xiquets, peró va més enllà d´aixó. Te un carácter filosófic molt important i crec que cada vegada que torne a llegir aquets llibre veure un cosa diferent. I de segur que el moment que estarè pasant en la meua vida serà diferent y li donaré un enfoc poc paregut al d´ara. Segur que la pròxima volta el lleguirè mès tranquilamente.

Precepte octubre

“Abans de enfadarte amb… preocupat per….”

Vivim en un món en què sempre estem discutint, enfadats i deixem d'un costat el verdaderament important. No ens adonem, però quasi sempre preferim discutir les coses, en compte de preocupar-nos si hem fet quelcom mal i si en el camí hem ferit a algú amb les nostres paraules poc afortunades, que diem quan ens enfadem i parlem sense pensar.

Aleshores jo complemente la frase amb, abans de enfadarte amb algú, preocupat per pensar abans de fer.

In Time

00:01:14

Tots han sigut modificats genèticament per a deixar d'envellir als 25, però només els queda un any de vida si no aconseguixen el temps necessari. Per tant el temps és la seua moneda de canvi, els rics poden viure eternament i els pobres s'han de buscar la vida per a sobreviure dia a dia. Açò és injust, es basa en un món capitalista en què el més ric té preferències i viu més còmodament, per l'altre costat la persona pobre s'ha de buscar la vida per a sobreviure.

00:02:16

Em sorprén quan el protagonista li diu a eixa dona mamà. Amb la nova vida que tenen implantada tots són iguals i ningú es diferencia de la resta. Fa la sensació que a partir dels 25 anys deixaran de viure, ja que no canvien. Tots estan modificats genèticament per a ser perfectes, la immortalitat, no envellir i els ulls blaus, que són una qualitat que tenen tots els integrants de la pel·lícula.

00:04:54

Els que no tenen prou diners per a viure fan "peleas" per a llevar-se minuts els uns als altres, els obliga a competir entre ells, els més pobres, per a poder sobreviure un dia més.

00:12:57

Diu que perquè uns pocs siguen immortals molts han de morir. Una altra vegada es basa en una societat injusta, en la que només poden viure els més rics. El més just seria que si només uns pocs poden ser immortals, ningú ho hauria de ser. Augmenten els impostos per a beneficiar-se ells, però no pensen en els altres. Preferixen que la gent es muira, encara que hi haja prou temps, que tots siguen iguals. Perquè com més pobre siga la gent més diners tindran ells i més es podran beneficiar de les seues necessitats

00:16:35

Ser immortal és tan dur, que quan arriben a una edat preferixen morir i com en este cas regalar el seu temps, perquè estan cansats mentalment, encara que físicament estiguen perfectes.

00:19:47

La gent és indiferent davant de les necessitats de les persones, encara que siga vital, només pensen en ells i en el seu temps. És una societat egoista en què només importa el ben propi, si un ha de morir ho farà i només uns pocs en la societat intentaran canviar-ho.

01:30:00

Son pare li pregunta si li robaria i ella li respon: és robar, la qual cosa ja va ser robada? La seua reposada és certa, ja que ell per a tindre tant temps ha tingut aprofitar-se dels més pobres, imposant impostos caríssims i només fixant-se en el que li passava a ell, despreocupat si el que feia era abusiu o no.

01:32:00

Pensen que regalant-los un any, els allarguen l'agonia, però el que de veritat fan és donar-li l'oportunitat de viure, de no viure al dia i no morir-se en l'intent. Tenen una mentalitat horrible, en la que la seua existència estava basada a fer mal a què tenen al costat per a beneficiar-te tu mateix

ALTRES FRASES QUE M'HAN FET PENSAR:

"Los preus augmenten per a assegurar-nos de que la gent seguisca muriendo."

Pugen els impostos tots els dies i quan Will i Sylvia roban un poc de temps els dóna igual, perquè continuaran augmentant els impostos ja que ells poden pagar-los.

"El pobre mor i el ric no viu."

Esta frase de la pel·lícula es pot traspassar al nostre món, totes les societats es basen en això, com més tinga el ric, menys tindrà en pobre, i si el pobre no té el mínim per a viure, morirà i el ric seguirà tranquil amb la seua vida.

"- Si tingueres tant temps com jo en eixe rellotge què faries amb ell? - Deixaria de mirarlo."

Viuen preocupats ja que temps tenen, si els donarà temps a acabar el dia o moriran intentant-ho.

Conclusió

Com a conclusió, crec que la pel·lícula m'ha fet pensar que l'important en la vida és el temps, que podem tindre molts diners, però l'important és tindre temps per a poder disfrutar-ho. També, que vivim en una societat excessivament preocupada pels diners, per voler més i més un mateix i  què la persona que tens al costat et dóna igual sempre que tu pugues aconseguir el que vols.

Del revés

00:00:45 “Quan veus a algú et preguntes, que passa dins del seu cap?”.

Dins del cap s’alberguen distintes emocions que marquen la personalitat de cada un , seria molt útil tindre el poder de que amb una simple ullada saber quina és l’emoció predominant de la persona a qui mires. Moltes vegades m’ha passat, sobretot quan algú està trist i vols ajudar-li o quan ets nou en algun lloc i vols donar bona impressió.

0:03:00

Des de xicotets anem desenrotllant diferents sensacions, vivint diferents moments que marquen la nostra personalitat i amb això la nostra vida, per això són tan importants els primers anys de vida. El millor d’aquesta etapa és que tots els moments són feliços, sense preocupacions i el major obstacle que ens podem trobar és no poder jugar amb aquest o un altre joguet.

0:05:55 “Les illes de la personalitat són les que fan que Riley siga Riley”

La nostra personalitat està dividida en illes, estes arrepleguen els moments més importants de la nostra vida per “seccions”. Amb elles creem la nostra personalitat. Ningú és igual a un altre, tots som diferents. Cada ser té unes “isles” de records i de gustos diferent que marquen la seua forma de ser i el que per a un pot ser important per a un altre ho és menys. Estes illes no naixen amb l’individu no són innates sinó que es van adquirint per l’entorn familiar i la forma de vida que tinga cada u.

0:07:18 “Les coses no podrien anar millor, que podria passar?”

Quan tot ens va bé, ho tenim tot solucionat pensem que tot ens va a eixir bé, no hi ha perquè preocupar-se, però açò no és així en qualsevol moment es pot torçar la teua vida, i encara que vaja genial pots acabar molt mal i tenir de començar de zero com li ocorre a Riley. Per exemple som uns empresaris d’èxit que tenim la vida solucionada, o ens toca en la loteria 20 milions d’euros, doncs penses: que va a anar malament?, doncs en molts casos gent milionària s’ha vist en els pitjors llocs de les classes socials perquè no han sabut aprofitar lo que han arribat a tenir, per tot açò sempre és bo que tot vaja bé però cal tenir consciència que tot açò podria canviar, i cal lluitar i no rendir-se per aconseguir la màxima felicitat.

00:26:05 “Les illes de personalitat de Riley estan apagades. Això és roín”.

El millor d’un error és que t’ensenya, normalment dels errors s’aprén. A més, totes les coses tenen solució només cal trobar la finestra adequada i posar un poc de la teua part. Quan ens passa quelcom que creiem que és irreparable solem actuar com a tristesa en la pel·lícula sense saber com actuar i un poc estressats. Però si ens llaurem a pensar en que vies de fuga o altres alternatives podem seguir sempre una eixida. Potser no és fàcil de trobar-la a primera vista però sempre hi ha altres opcions i quan aconseguim el resultat final potser serà millor gràcies a l’error perquè així valorem les coses. La manera d’afrontar l’error també depén de la personalitat de cada u, si eres conformistes el que accepta tal qual i no seguiràs avant en canvi si eres més aventurera i decidida valorares prendre un altre camí i possiblement siga millor.

0:15:08 “Tristesa: plorar m’ajuda a alliberar-me dels problemes”

Tots hem plorat alguna vegada, més aviat milers de vegades, i plorem perquè no estem contents amb alguna cosa, ens desfoguem i ens expressem així,Tristesa diu que li ajuda plorar per a llevar-se el pes dels problemes i crec que és molt cert. Moltes vegades plorar està mal vist i en quantitat d’ocasions ens ajuda a desfogar-nos i veure les coses d’una altra manera, i no és dolent plorar, però en el cas de Tristesa per molt que plore, sí se desfoguejarà, però no solucionarà els problemes per açò sempre cal anar cap a davant lluitant per la felicitat.

0:18:00

Riley té molts records negatius del dia de la mudança. Alegria després del pessimisme de les altres emocions és a punt d’abandonar, però la mare de Riley li dóna forces donant-li les gràcies per haver sigut una xiqueta feliç com sempre, encara que haja sigut un dia dur i li demana que somriga pel seu pare. Açò ens passa a tots que anem a rendir-nos perquè ja no podem més, no ens sentim capaços d’aguantar i algú o alguna cosa ens fa recuperar aqueixes forces que hem perdut, aqueixa força que necessitem per a seguir avant i ens retorna l’alegria que hem perdut.

0:19:49 “Demá serà un gran dia”

Es cert, si comencem un dia en negatiu, doncs ens deprimim,en canvi si ho comencem amb un somriure, clar que pot ser un gran dia. Per a mi aquesta frase en molt moments m’ajuda a enfrontar-me a les meues preocupacions. A més Tristesa i Alegria no es troben en el quarter general. La xiqueta ha perdut tots els seus pensaments essencials pel que es troba perduda, és com que no sap ja qui és. És una espècie d’amnèsia. Si perds la teua essència ja no eres tu.

0:39:00

 A partir d’aquest minut en el qual Riley perd l’illa payasada, a poc a poc va perdent totes les altres illes, fins que es queda sense cap, perd a la seua amiga, perd la passió pel hockey, perd les ganes de fer el pallasso… En moments puntuals de tristesa, ira , por, no hem de tirar a la broda les nostres “illes” d’emocions. Hem de cuidar aquests aspectes de la nostra personalitat sense renunciar a ells per ximpleries.

0:47:08 Han caigut ja tres illes.

La de les bestieses, ja no li fa gràcia quan la seua pare per intentar fer-la riure fa la mona, les de l’amistat, la seua amiga de Minnesota li diu que ha conegut una altra xica patinadora d’hoquei és genial i la de l’hoquei quan esta fent una prova per a ser admesa en l’equip de sant francesc i com no recorda res ho fa molt malament. El seu món s’està afonant i tot ho veu negre, res d’això d’abans que li feia feliç li fa ni tan sols somriure. Les circumstàncies canvien i cal saber canviar amb elles si ens quedem estancats en el món anterior no serem feliços i estarem amargats, cal evolucionar. En l’adolescència, que és una fase de canvis, molts es tanquen en si mateixos pensant que tenen a tot el món en contra i jo pense que és per la seua pròpia inseguretat. No cal agradar a tot el món però si que és necessari acceptar-se a un mateix. Les persones anem canviant i devem d’acceptar eixos canvis.

1:10:00

Bing Bong veu un record actual de Riley, i es senteix com apartat de la seua vida, ja que ella ha madurat i no necessita un amic imaginari. Per això, es sacrifica i ajuda a alegria a eixir del verteder dels records olvidats, ja que enten que ell mateix es això, un record olvidat. Es la part de la películ·la que menys me ha agradat, perue m´ha donat pena, pero esque no deixa de ser el seu amic imaginari, ha passat pàgina, pèro jo crec que madurar está bé pero perdre un record com aquest no val la pena perque ha sigut esencial en la teua vida, en la teua creativitat.

1:19:13 “Riley et necesita” Li diu Alegria  a Tristessa.

Confirmant el que he dit en el punt anterior una persona equilibrada ha de comptar amb totes les seues emocions i no decantar-se només per una d’elles perquè totes juntes et conformen com a persona. Si només et moguera la tristesa estaries deprimit i no faries front a la teua vida diària. Si només et moguera li alegria serioses una inconscient i no apreciaries els riscos de la vida serioses un poc massa infantil perquè no tindries cap preocupacions. Totes les emocions són importants, només cal saber com i quan usar-les.

1:24:00

Veiem com els pensaments essencials ja no estan formats per una sola emoció, sinó que ho formen vàries. I és que sentim moltes emocions en moments essencials i totes elles són necessàries, no solament l’alegria sinó totes. Perquè sentim una mescla d’emocions i d’açò es componen els nostres records més importants aquells que marquen la nostra personalitat.

Conclusió

Totes les emocions són útils i necessàries ja que ens ajuden a reaccionar en els diferents moments de la nostra vida. Tots som únics, i açò és el que ens fa especials, perquè som nosaltres mateixos els qui fem de la nostra vida el que és, i són els nostres sentiments tant bons com a dolents els que construeixen la nostra personalitat, i així formem la nostra vida i influïm en la dels altres. Cada emoció té la seua finalitat i necessitem sentir-les i deixar-les aparèixer, encara que ens coste i pensem el contrari el millor és no retenir-les. Hem de saber controlar-les encara que no siga fàcil i necessite temps.

El mussol, símbol de la filosofia.

El símbol de la filosofia és el mussol, per ser una au solitària (soledat necessària per a filosofar) , amb bona visió, més en la foscor (la Filosofia descobrix qüestions ocultes, profundes sobre els tema que reflexiona) , que contempla des de l'alt (la Filosofia busca contemplar la Veritat) , té una visió de 360 graus (la Filosofia intenta tindre una mirada completa de les coses sobre les quals reflexiona)

Símbol de Sabiduria

Hui en dia el mussol transmet simpatia i bones vibracions s'ha convertit en el símbol de saviesa i intuïció i es creu que una trobada casual amb u és sempre senyal de bon auguri. De fet, vaticina sort en quasi tots els terrenys, especialment en l'econòmic. Inclús a Europa del Nord encara es creu que al mirar-ho cara a cara ens transmet el seu poder místic i la seua intel·ligència i intuïció. El filòsof alemany Friedrich Hegel va adoptar al mussol com a símbol de la filosofia. L'orde o organització dels il·luminats de Baviera adopta al mussol o mussol com a símbol ja que este representa a la saviesa i els Illuminati es veuen a si mateixos com els únics prou savis per a guiar al món.

¿Qué es la filosofía?

La Filosofia és la ciència que s'ocupa de respondre les grans preguntes que desvelen a l'home com ser l'origen de l'univers o de l'home, el sentit de la vida, a fi d'aconseguir la saviesa i tot açò s'aconseguirà a través de la posada en marxa d'una anàlisi coherent i racional que consistirà en el plantejament i la resposta de quanta qüestió se'ns ocórrega, per exemple, què és l'home, què el món, què puc conéixer, què puc esperar de tal cosa.