No cal raonar molt per a donar-se compte que els professors són unes de les poques persones que més ens poden influir pel fet que junt amb els nostres pares són els que contribuïxen a la nostra ensenyança. Diuen que som el reflex dels nostres pares, i jo crec que som més que això, som el reflex del que vivim hui en dia, d’allò que considerem pròxim, som el nostre propi reflex. Respecte als professors crec que és necessari trobar una figura que siga neutral, és a dir, passem amb ells més hores que amb la nostra família i que els seus ideals acaben convertint-se en el els nostres no és molt difícil. Per això no està bé que un professor es bote les normes, perquè qualsevol alumne que ho veja, ho imitarà.
00:03:34 “ALEA JACTA EST”
Locució llatina atribuïda a Julio Cessar que significa “la sort està echada”.Significa que no es pot lluitar contra el nostre destí que cada un de nosaltres té el seu camí predeterminat.
Sincerament jo estic en contra d’esta màxima perquè crec que nosaltres els humans podem canviar el nostre destí a base de perseverança i tenacitat. La vida és una qüestió de probabilitat. I és que les coses no succeïxen perquè sí, de forma casual o aleatòria. És cert que l’atzar pur existix. No obstant això la sort es crega, es treballa i es fomenta. Tots coneixem persones que diuen tindre sort o no tindre ella. Si ens parem a pensar, entenem per què tenen o no sort. La persona amb sort es mostra segura, decidida, optimista, valent. Agraïx a la vida tot el que li oferix i se sent afortunada amb el que té. La persona sense sort t’esgota només escoltant el seu discurs trist, covard, pessimista. Mai se sent bé, per més que la seua vida siga plàcida, i mai agraïx el que dia a dia li oferix la vida.
00:05:43: M’apuntes a mi també al que t’apuntes
Pot paréixer bonica la frase, però és d’allò més molesta, la qual cosa em porta a preguntar-me si hi ha alguna persona en el planeta terra amb un poc de personalitat, crec que es poden comptar amb els dits de les mans, últimament vestim com ens diuen, veiem el que volen que vegem, inclús fem el que els altres esperen que fem. I què passa si rompemos les regles? Perquè que ens consideren bestioles rares, així que és molt fàcil, fem el que tot el món fa perquè així ens convertim en tot el món.
00:08:50 “Contra que deu rebel·lar-se una persona hui en dia? Cap te sentit.La gent ara sol pensa en el seu propi plaer i el que li falta a la nostra generació és una meta conjunta que ens faixa una pinya”
Vivim en l’era del culte a l’ego, ningú pensa en els altres només busca el seu propi benefici.
En la pel·lícula un dels xics li comenta a l’altre que en la seua generació fa falta una meta conjunta.
Esta aspiració del xic per exemple s’ha complit recentment a Espanya amb les manifestacions del moviment del 15M .
La veritat és que en estes totes les paraules que hi ha un muntó de crítica a la societat en què vivim actualment i és que és cert que últimament vivim per i per a salvar el nostre posterior, però no veig que això siga tan roín, està bé que la gent s’ajude però no crec que siga possible una forma de viure en la que sempre s’ajuden els uns als altres sense esperar res a canvi, si existix estic segura que no s’anomena societat. Crec que les coses funcionen bé com a estan, la gent ha d’aprendre valdre’s per si sola i no esperar que algú li ajude, perquè és així com sorgixen les grans persones, les persones destaquen a banda de per les seues qualitats per les fallades dels altres, així que això de buscar una meta només ho aconseguixen aquells que no busquen una meta sinó que busquen aconseguir-la.
00:12:00 Autocràcia, prové del grec i significa govern d’un mateix.
A partir d’este punt de la pel·lícula, comencen a analitzar este tipus de sistema polític. Més avant continuarem parlant-ne.
00:12.38 l’Alemanya nazi va ser una merda, no podem sentir-nos contínuament culpables de quelcom que no hem fet.
Cert, però es tracta de conéixer la història en profunditat perquè no es torne a repetir.
El poble que no coneix la seua història està condemnat a repetir els mateixos error.
És essencial aprendre la història. Esta frase no es pot atribuir a ningú en concret és el que es diu un adagio popular, però reposa en l’antic camp d’extermini d’Auschwitz- Polònia , per a recordar a tot els visitants eixe moment crucial de la història contemporània.
00:13:00
Els estudiants entenen que de cap manera a Alemanya es podria donar una altra dictadura perquè han aprés la lliçó.
A partir d’este moment es desembolica la verdadera trama de la pel·lícula que fer veure als adolescents que en determinat moment i complint-se unes determinades circumstàncies es pot repetir el moviment autocràtic, que ningú està fora de perill de les “locures egocèntriques “de altres.
00:16:00 En tota dictadura és imprescindible la figura d’un líder i l’acceptació del poder per mitjà
En totes les dictadures conegudes a prevalgut la figura del líder enfront de tots els individus d’eixa societat, els quals bé siga per por o per pura disciplina han acceptat els dictats d’eixa figura sense piular.
00:20:30 el més important en una dictadura és la disciplina.
Tots sabem que és una dictadura però per si de cas: La dictadura és un sistema de govern o règim governamental on tots els poders de l’Estat es concentren en un individu, un grup o un partit. El dictador no permet l’oposició a les seues accions i a les seues idees, té poder i autoritat absoluts. Es tracta d’un règim antidemocràtic i autocràtic, on no hi ha la participació del poble. No crec que tinga molt a dir perquè la definició parla per si sola, però m’agradaria Recalcar també que hi ha diversos tipus de dictadures i que un dictador no pot ser dictador si no li fas cas, per això en la pel·lícula anomenen això de la disciplina, en una dictadura hi ha por, i eixa por està basat en la disciplina, no pots anar en contra dels que manen perquè si no, tens un problema.
00:22:00: Un xaval li compte als seus pares el bé que li ha anat en el col·legi, però ells no li fan ni cas.
Per a poder opinar sobre esta escena cal veure, perquè tal com està descrita no se li dóna molta importància, però crec que la té, per a mi tot el món necessita suport en els seus pares no sé perquè però si sé que no es pot viure sense ell. I al final de la pel·lícula ho veurem molt reflectit, perquè el xic busca el suport que no té en els seus pares fora. I això no és bo, acaba mort i al meu parer part de la culpa la tenen els seus pares.
00:29:12 El poder per mitjà del grup, si ens ajudem mutuament obtindrem millors resultats.
Uns dels punts més importants dins d’una dictadura és conscienciar a la massa que el poder s’adquirix per mitjà del grup.
Per això Hitler movia a la massa, aconseguia fer que tots foren un a soles. Açò es veia clarament en les desfilades i en les marxes militars. Prova d’això és quan el professor aconseguix que tots marquen un mateix ritme.
Crec que el poder per mitjà del grup és un dels poders més forts que existix i no em referisc a fort per utilitzar la força, sinó perquè ens agrada ser acceptats per la resta. La societat com he comentat anteriorment és individualista, la qual cosa ens crega poques possibilitats per a poder formar un grup. D’altra banda m’agradaria comentar la segona frase, això de que si ens ajudem mútuament obtindrem millors resultats no sempre serà així, perquè en un grup cal estar tots d’acord per a poder progressar i si no s’està d’acord es fa a votació i al fer votació dividixes el grup i potser eixe grup que creus que t’ajuda, és el que no et deixa avançar.
00:37:05 Dins del concepte de grup un altre aspecte molt important a tindre en compte és el NOM.
En la pel·lícula després de diversos suggeriments es vota i gana el nom de L’OLA
Em pareix interessant el moment en què Karo que és l’única que no ha acudit uniformada com havien acordat en la classe anterior, se sent desplaçada i com fora de lloc.
Este acte em pareix impressionant com sabent que ningú va reconéixer el que ha fet ni el seu company li va a tornar el favor, el decidix regalar-li la camiseta. Actes així em creguen dubte sobre la meua opinió sobre la societat, iguals no som tan aprofitats ni individuals com creiem, supose que dins de nosaltres tenim cor de veritat i som capaços de pensar en els altres, crec que és un detall xicotet el que pot marcar la diferència.
Des del minut 00:47:00, i a partir de la frase “L´ola és un moviment i tots poden participar si és senten comprometuts”, els xics com màxima expressió de pertinença al grup, creguen un logo i comencen a apegar adhesius i grafitear per tota la ciutat.
Se’ls ha anat de les mans i estan portant tot a un nivell extrem. Intenten tapar símbols d’altres sistemes com ara la A d’Anarquia, grafitean cotxes de policia, tapen logos de bancs i d’empreses de menjar ràpida que simbolitzen les multinacionals de l’economia del mercat.
Em pareix rellevant destacar l’actitud d’un dels xics, Tim , de bona família, un poc rar i marginat. Ja al principi de la pel·lícula regala droga als roïns de la classe només per a sentir-se integrat.
Amb la seua participació en el taller d’Autocràcia se sent integrat per primera vegada en un grup social , quan acorden mantindre una uniformitat arriba a cremar la seua pròpia roba, quan adopten un logo arriba a pintar el mateix en la cúpula de l’ajuntament en obres. Intenta realitzar els actes més desgavellats només per a cridar l’atenció i sentir-se acceptat. arriba a amenaçar a uns del grup de l’Anarquia amb una pistola i al ser recriminat pels seus propis companys els diu que és falsa , inclús arriba a oferir-se com a guardaespatles del professor. Evidentment esta trastornat
00:48:45: Eueden extraescolarment la majoria dels alumnes de la classe d’autocràcia i comencen a empaperar la ciutat amb el símbol de l’onada.
Crec que la gent hauria de tindre la capacitat de donar-se compte de les coses o almenys ser conscient de quan quelcom està bé o està malament. A pesar que el que he dit hauria d’aplicar-se, la força del grup t’impulsa a fer-ho perquè et sents protegit inclús arribes a creure que el que saps que estàs fent està bé. Sempre hi ha un moment en què et dónes compte de tot el que ha passat, però eixe moment potser serà tard i llavors ja no es pot fer res. El millor de tot açò és que es pot aprendre una lliçó de tot el que fem i al cap i a la fi encara que diguen que els humans entropessem sempre amb la mateixa pedra, aconseguim superar tot el que ens proposem amb o sense grup.
00:59.50 El fi justifica els mitjans
Realment el fi justifica els mitjans? La resposta a esta pregunta, depén del que el fi o la meta siguen, i de quins mitjans utilitzem per a aconseguir-los. Si les metes són bones i els mitjans que utilitzem per a aconseguir-les també llavors realment podríem dir que el fi justifica els mitjans. Però no crec que la gent es referisca a això quan usa eixa expressió. La majoria la utilitzem com a excusa per a aconseguir les nostres metes a través de qualsevol mitjà que es necessite, sense importar les conseqüències. Pel que podem definir eixa expressió com No importa com aconseguisques el que vols, sempre que ho obtingues.
01:10:11
Karo es dóna compta que el tema de l’ona s’esta anant de les mans que la pàgina web esta dissenyada d’una forma molt agressiva, que incita a l’odi i que alguns alumnes estan sent pressionats perquè pertanguen al grup.
Prèviament Karo havia informat el professor que estava convertint-se en un assumpte perillós. Ella és l’única que té un criteri propi i que s’oposa a seguir les directrius marcades.
01:16:30 Dos xiques no porten la camisa i no els deixen entrar en el partit.
Bueno m’agradaria reflexionar sobre una frase que he trobat en internet, ja que el tema de ser diferent i per això no formar part del grup és una evidència en esta pel·lícula, la frase és ser diferent no és un problema, el problema és ser tractat diferent. La veritat és que el verdader problema no és la persona a qui veiem diferent sinó el tracte que reba dels altres, moltes vegades és eixe tracte és el que evidència la diferència. El que em fa preguntar-me, de què servix ser un més en el milió? Perquè contestaré, no servix de res, ser distint pareix difícil per això alguns trien ser com la resta, però només és difícil quan ens límits i tot el món sap que això que es fa cridar límit només existix en la nostra ment.
01:19:56 Els teus alumnes veuen un exemple en tu, el teu els manipules per als teus fins.
Com esta reflexió ja li he fet en la primera pregunta, m’agradaria reflexionar sobre la manipulació en general i després dins de la pel·lícula. Primer parlarem de que significa manipular, per manipulació entenem les maneres de dominar la voluntat d’una altra persona, és a dir, controlar-li per mitjà de determinades estratègies i tècniques, podem identificar esta actitud clarament en una situació d’acaçament moral. Dins de la pel·lícula podríem dir que es constata els perills que genera la capacitat de fascinació d’un líder carismàtic, un professor en este cas, que porta als jóvens cap a la unitat, l’amistat, la lleialtat, la confiança. La manipulació dels grups i està a l’orde del dia i no pocs polítics i personalitats la cultiven amb assiduïtat recolzant-se en tots els mitjans al seu abast.
01 :24:12 Cal mantindre’s units i no lluitar uns contra altres.
Eixa és la màxima aspiració de tot grup i significa que encara que hagen personalitats distintes totes han de quedar anul·lades només cal acatar les normes que imposa el líder .
01:28:16
Després d’impedir l’entrada al partit de waterpolo a karo i a una altra xica que anaven sense camisa blanca, elles aconseguixen entrar i llançar pamflets en contra del moviment l’ona.
En la piscina es viu un moment de màxima violència quan un membre de l’equip de l’ona intenta ofegar un jugador contrari. En les grades , després del llançament dels pamflets comença una batalla campal .
Açò és una de les conseqüències que estava vaticinant Karo, que el grup s’estava tornant cada vegada mes violent en contra d’aquells que no pertanyien a ell.
01:33:20 Tim s’ha pres molt enserio això de “la ola” fins al punt de disparar a un company i suïcidar-se per ella.
A pesar que l’haja vist l’any passat, enguany m’ha tornat a impressionar esta escena, perquè no arribe entendre-la. No em cap en el cap com algú pot disparar a un company, un amic, inclús suïcidar-se per quelcom tan superficial com un grup. Crec que amb això la pel·lícula ens mostra el costat negatiu d’una dictadura. No es pot controlar tot, i menys es pot controlar les persones perquè no saps verdaderament el que senten. Al final acabe veient a Tim com un boig, però no és així, el només estava defenent allò que tant li havia costat aconseguir, com en les guerres, cada un lluita pel que vol i al final sempre hi ha el mateix resultat i casualitat que siga negatiu, no ho crec.
01:35:50 Detenen el professor per tot el que ha passat.
Amb açò acaba la pel·lícula, un final un tant roín per a ser una pel·lícula, un mort, un ferit i un detingut, pareix el títol d’una pel·lícula policíaca, però no té res a veure amb això, és la crua realitat. Hem de tindre en compte les conseqüències dels nostres actes i el professor no les té. A pesar de ser advertit diverses vegades que pare “la ola”, ell es deixa portar pel seu ego de professor guai i acaba pagant les conseqüències, així que em pareix genial, encara que no tinga del tot la culpa, hauria d’haver escoltat a aquells que li apreciaven i eren conscients del que estava passant.
01:39:36 Vos heu adonat del que ha passat ací?
Després d’una paròdia sobre com tractar els traïdors al grup el professor intenta explicar als adolescents que a pesar del que van comentar a la primera classe que Alemanya mai tornaria a ser una autocràcia , si es donen les circumstàncies es podria tornar a eixe sistema , és just el que els ha passat a ells, generant molta violència.
El professor assumix totes les culpes i dóna per dissolt el grup, però Tim que té una personalitat dèbil i que per primera vegada en la seua vida s’ha sentit acceptat no assumix eixe final , amenaça a tots amb una pistola apuntant el professor i un company que creia que era de joguet (com el li havia dit en l’incident que van tindre amb els anarquistes) fa un pas al front intentant arrabassar-se-la llavors dispara i cau a terra.
És el moment en què tots els adolescents comprenen la veritat i que tot s’havia tret de les casetes. Tim acaba amb la seua vida davall el crit que”LÓna es la meua vida” i el professor es detingut.
No hay comentarios:
Publicar un comentario