Babe el porquet valent

00:00:20 “Esta és la història d’un cor sense prejuís, i de com va canviar la nostra vall per a siempre”

Només a l’escoltar esta frase sense necessitat de veure la pel·lícula ja et pots fer una idea de quina classe de persona és el protagonista. Un esperit net, que no prejutja a ningú, capaç d’aconseguir metes impensables per a eixe prototip de persona i que no es fia de les aparences. Si volem que les coses canvien, si volem millorar el nostre entorn o inclús el nostre país, hem de començar per canviar-nos nosaltres mateixos, ja que som els que ho formem. Si una persona té unes idees fixes i estereotipades, i es nega a canviar la seua mentalitat o inclús a obrir-se als altres, no esperem que canvie massa les coses perquè no ho va a fer; eixa persona seguirà amb les seues mateixes idees de sempre, per tant l’única cosa que farà serà mantindre la situació actual. Necessitem persones amb l’actitud que mostra Babe, una actitud oberta a noves opcions que puguen fer-nos canviar i neta de prejuís. Necessitem llevar-nos nosaltres els nostres propis prejuís, perquè si ens ho proposem, la persona menys esperada pot canviar les coses.

00:01:06 “Els porcs creien que quan abans cresqueren i engreixaren abans arribarien al Paradís dels Porcs”.

El concepte de paradís és distint per a cada persona, en això té molt a veure la religió. Els no creients pensen que després de la mort no hi ha res ,per a algunes religions asiàtiques les persones es reencarnen i en la religió cristiana la mort és el pas de la nostra trobada amb Déu.

En la pel·lícula els porquets no tenen por de la mort perquè l’entenen com un pas més en el transcurs de la seua vida, com una culminació. 

00:01:32 “Quan arribava el dia en què els seus pares partien a l’altre màs, els porquets no se sentien tristos, era un pas mes cap al dia en què ells també emprendrien el gran viatge.”

Al no entendre la mort com el fi no senten tristesa , ni patixen un procés de dolc.

Ells entenen que la mort és un pas que han d’afrontar i ni si vullga es pregunten si hi ha un poc més , només ho accepten.

  00:05:42  La gossa Fly adopta a Babe , complint el paper de sa mare.

Està clar que no sols la mare biològica complix amb tots els requisits que ha de reunir una verdadera mare, només fa falta amor i dedicació.

Ho podem veure diàriament amb les mares que adopten beus. Es crega un vincle tan fort que s’assembla al biològic.

00:06:00 Quan la senyora de la casa parla del porc dient que cuinaran i menjar-se totes les parts del seu cos, cosa que fem els humans amb els altres animals.

Moltes vegades se’ns oblida, o no volem ser conscients, que ells també són sers vius i que encara que el seu organisme no siga tan desenrotllat com el nostre, hauríem de tractar-los com el que són, sers vius amb sentiments i emocions.

Ens agradaria que feren el mateix amb nosaltres? A vegades hauríem de posar-nos en el seu lloc i no pensar només en la nostra espècie, ja que els estem maltractant i fent-los patir per als nostres beneficis.

00:06:25 “Els porcs són definitivament tontos”.

No podem qualificar a una espècie sencera o una raça d’una forma només perquè alguns dels seus individus siguen així. A l’igual ocorre amb les persones, no per pertànyer a un grup de persones hem de ser com elles; cada u és diferent i tenen les seues característiques particulars que li fan especial, i això hem d’aprendre a veure-ho i valorar-ho i no generalitzar, ja que moltes vegades ho fem sense donar-nos compte.

00:08:00 Quan el porquet plora perquè es troba sol i vol estar amb sa mare.

Tots hem plorat de xicotets perquè necessitem la presència dels nostres pares, ja que ells són qui ens han protegit i educat des d’un principi. Encara que arribe un moment en què ens solten en la vida i ens toque fer-nos responsables dels nostres actes i de la nostra vida, ells sempre estaran ací d’una forma o una altra; les seues ensenyances, les coses que ells ens han transmés i ensenyat, ens acompanyarà sempre i ningú ens ho pot llevar, ja forma part de nosaltres. El que ens han transmés és el que ens farà ser i actuar com ho fem en la vida.

Tots necessitem a algú en qui recolzar-nos en algun moment per a seguir avant quan ens trobem sols o no sabem què fer, com fa la gosseta amb Babe en la pel·lícula.

00:08:55  “Tu no carinyet , el teu treball consistix a quedar-te ací i menjar-te la teua menjar”

Pareix que estiguem predestinats a treballar en quelcom només pel mer fet d’haver nascut en una determinada família. Normalment els fills de metges volen ser metges.., els d’advocats volen dedicar-se a l’estudi de les lleis i els fills de comerciants solen quedar-se amb el negoci familiar.

Però a diferència dels animals les persones podem triar i seguir el nostre camí arreglament als nostres gustos i a les nostres vocacions.

00:09:38

L’ànec canta com un gall perquè vol ser com ells ja que pensa que així es va a sentir millor i serà més útil cantant pels matins.

Estem rodejats de persones a qui admirem i són un exemple per a nosaltres; moltes vegades podem arribar a pensar que les nostres vides al costat de les seues són poca cosa, però la veritat és que no és així. En compte d’intentar imitar als altres, hauríem de començar per pensar què vull fer jo en la meua vida? Què em va a fer feliç? I quan trobem les respostes a estes preguntes llavors podem començar a canviar per a fer millors les nostres vides, de manera que ens sentim bé sent com som i fent el que fem.

Encara que moltes vegades siga inevitable tindre referències d’altres persones i seguir-les de tant en tant, cosa que fem tots i que moltes vegades és necessari per a orientar-nos.

00:10:13 “El porquet es va prometre a si mateix no tornar a parlar malament de cap criatura”.

Tots tenim virtuts i defectes, cada un som diferents i irrepetibles però això no vol dir que uns siguem millors que altres, cada un complim la nostra missió en la vida, fins als sers més insignificants complixen una funció.

No ens hem de creure millor que altres només perquè no siguem ni tan sols semblants, i ni tampoc hem de jutjar pel seu aspecte a ningú.

No obstant això moltes vegades prejutgem les persones i donem per fet que actuaran d’una determinada manera només per la seua raça, sexe, religió, etc… hi ha i que conéixer la gent abans de jutjar-la.

00:11:02 “Quan s’embarquen en una acció audaç, els ànecs necessiten a un còmplice complaent, una criatura fiable més enllà de tota sospita i sobretot molt crèdula”.

Les persones dominants necessiten una/s persona/s sense caràcter, que es deixe portar i així la dominant utilitzant una “camuflada envolvent” va portant-les pel seu camí sense que les altres ni si vullga es donen compte.

Utilitzen la tàctica de fer-los creure que els són indispensables i l’única cosa que volen d’elles és aconseguir els seus propis objectius. Estes persones són tòxiques.

Només se’ls pot combatre reforçant la personalitat de cada un.

00:11:32

Quan li donem quelcom a algú la majoria de les vegades ho fem encara que siga inconscientment, per rebre quelcom a canvi. Hauríem de donar més sense esperar res a canvi, ja que si ho fem d’esta manera podem eixir malament de la situació al no rebre el que desitgem. És probable que si actuem d’esta manera podem decebre’ns fàcilment amb les persones.

00:11:48

– No puc fer-ho va contra les normes només gats i gossos poden entrar en la cas.

– Vaja norma és bona però açò és més important que les normes.

Les persones tòxiques es porten al seu terreny a tot el món per a aconseguir el que ells volen però ells mai són els que s’embruten les mans, si no que fan creure a l’altre que són molt importants i vàlids, per descomptat sense creure-ho, per a així aconseguir la finalitat perseguida i que en el cas de ser agarrats ells mai tindrien la culpa i dubte molt que respongueren per l’altre simplement dirien que ells no saben res.

Diàriament ens trobem amb este tipus de persona dominant, et fan creure que eres imprescindible però en realitat no li importes res si no aconseguix el seu propòsit.

00.12:53 “Crec que la vida d’un ànec anoréxico no té molta importància en l’esquema d’este món cruel”.

La societat actual només valora la imatge física adequada als cànons de bellesa del moment, si no reunixes eixes característiques possiblement et coste mes aconseguir les teues metes i hauràs de demostrar que eres bo d’una manera més clara que si el teu físic t’acompanya.

Açò és un gran error de la societat de consum, hauríem de valorar les persones pel que són i no pel que valen.

 

00:13:16 “el porquet es va prometre a si mateix no tornar a pensar malament de cap criatura”.

Açò és quelcom que hauríem de fer mes sovint tots perquè moltes vegades jutgem les persones sense saber i això pot portar-nos conseqüències. Encara que en la pel·lícula no siga així i al final siga l’ovella la que té raó, hem de posar atenció a l’hora de jutjar a algú o culpar-lo per haver fet quelcom

00:15:00 “Si vols fer quelcom has de fer-ho el teu mateix”.

És molt important involucrar fins al màxim per a aconseguir les metes que ens hem fixat no es tracta de no confiar en els altres si no a esforçar-se molt per a aconseguir l’objectiu sense descarregar les tasques en els muscles d’altres.

00:15:35 Quan l’ànec li diu a Babe que ha d’entrar en la casa

Hi ha moltes situacions en què no volem fer qualsevol cosa perquè sabem que no està bé però hi ha factors que ens impulsen o convençen a fer-ho, com poden ser la pressió de grup, les roïnes influencies… En estos casos hem de tindre personalitat i ser capaços de dir-los que no, que no ens van a arrossegar pel mal camí i que si ho volen que ho facen ells.

00:16:20  Quan l’ànec diu que han sigut substituït pel despertador per a cantar pels matins.

Açò m’ha fet pensar en les maquines per les que estem rodejats hui en dia. Moltes vegades no som conscients però estem sent substituïts per màquines que fan nostre treball en la mitat de temps, i per tant, que són més productives; açò pot arribar a ser un gran problema. Quan les màquines s´apoderen de nosaltres, què farem? Com serà la nostra vida?

00:17:13 “A partir d’ara tots acceptarem les normes, cada un al seu destí”.

La finalitat de les normes és fixar un camí que s’ha de seguir perquè la societat puga viure en harmonia sense que hagen conflictes i que cada un sàpia la conseqüència abans d’actuar d’una mala manera i així poder ser lliures de decidir si vols córrer el risc o no.

El fi de la norma és assegurar la convivència pacífica dels hòmens i protegir els seus interessos materials i espirituals. Les normes tenen valor indicatiu i de guia i són voluntària.

 

00:17:34 “Al ser jove, no t’és fàcil distingir…”.

Els jóvens solem ser ingenus i confiar massa en la gent i en que les nostres accions no tindran conseqüències, que sempre hi haurà algú que responga per nosotros…

Açò realment només succeïx en la infància, la majoria d’edat (18 anys) marca la frontera entre la responsabilitat i la irresponsabilitat, per la qual cosa hem de ser cauts i ens convé acatar les normes.

00:20:15  “A totes les criatures se’ls acaba la infància i se’ls obri la porta a la seua vida d’adult”.

És exactament en la fase en què ens trobem nosaltres, esta temuda adolescència. Una etapa en què intentem reforçar el nostre caràcter i trobar la nostra verdadera identitat, etapa en què sorgixen conflictes amb els adults que fins ara eren el nostre model que s’ha de seguir i que en este moment no ens pareixen tan perfectes.

És l’hora d’enfrontar-nos a la realitat, de prendre decisions que ens marcaren el futur com: que estudiaré, que faré, que em vaig a dedicar. Etapa en què també sorgixen dubtes: qui sóc, en que crec, cap a on vaig. És l’etapa de busqueda.

00:21:40  Babe pregunta a Fly si li pot dir “mamà”.

Babe que ha estat només tot el temps veu en fly la seua referència materna i al trobar-la trist i sola perquè havien venut a tots els seus cadells, babe li pregunta si pot cridar-li mamell.

Per a tot xiquet és molt important tindre un model que s’ha de seguir que li de seguretat i afecte , açò també és important per als adolescents que a pesar d’estar en un moment de rebel·lia necessiten que algú els pose normes i que vetlen per ells, eixe paper no ho fa ningú millor que una mare.

00.25:38 “Trobaras la felicitat acceptant que les coses són com han de ser”.

Esta frase és molt difícil d’acceptar per a un esperit inconformista com és el meu, encara que des del meu punt de vista indica el camí més fàcil, jo crec que cada un deu d’acceptar reptes en la seua vida i buscar les coses que li facen realment feliç i no esperar que t’ho donen tot fet.

00:33:15 “No es tracta de velocitat, és l’actitud…..”

A vegades el més important no és aconseguir la meta ràpid sinó l’actitud amb què fem front al problema, amb una actitud positiva i sense por es poden aconseguir grans èxits. No es tracta d’aparençar ser el que no eres sinó d’adaptar el teu caràcter amb positivisme a les circumstàncies per a poder aconseguir el que et proposes.

Les paraules tenen mes força que la violència física, amb dilomàcia i dialogue s’aconsegueien grans acords. Babe aconseguix moure les ovelles   tan sols dialogant amb elles sense  cap violéncia. Açò es veu reflectit en l’actualitat, en el panorama polític espanyol que estem vivint.

Després del resultat de les ultimes eleccions els partits han de tirar mà de la dialèctica per a poder aconseguir l’objectiu final que és presidir el govern.

00:41:20 els gossos se senten superiors enfront de les ovelles.

Moltes vegades podem pensar que som superiors a algú només per certes coses que han pogut passar, però la veritat és que ningú és superior a ningú i això és quelcom que hauríem de ficar-nos en el cap i entendre molt bé. Tots tenim els mateixos drets que hauríem de complir, i una persona no és inferior per com siga, on viva, l’edat que tinga, etc…Así perquè, hi haurà persones que els coste més fer unes coses i altres que els coste menys, pitjor no per això traurem els nostres aires de superioritat, al contrari; quan això passe hem d’ajudar als que ho necessiten per mitjà dels nostres coneixements i virtuts.

00:42:08 Quan el porquet aconseguix que les ovelles li facen cas.

No cal anar amb una actitud prepotent i demostrant que eres superior als altres per a aconseguir el que vols i que les coses t’isquen bé. De fet, si la teua actitud és amable i educada amb els altres, igual que pròxima, segur que arribes més lluny en la vida ja que la gent se sentirà a gust amb tu i voldran ajudar-te en el que puguen si els tractes bé. És veritat que moltes vegades tenim que marcar el nostre territori per a no ser xafats pels altres i demostrar que nosaltres també podem guanyar però això ho podem fer desde el respecte i la educació respecte als altres.

 00:43:01  “Les xicotetes idees és negaven a abandonar-ho i per això els hauria de fer cas, serien els llavors del desti”.

Les xicotetes idees són les que mouen el món, primer perquè són noves i revolucionàries i després perquè portades a la practica despunten exemples d’ells ho tenim diàriament.

La gran idea que van tindre els fundadors d’Apple en un simple garatge , Einstein que revolucione el món modern amb la seua teoria de la relativitat, etc. Tots els grans inventors i descobridors, en fi , qualsevol científic a tingut una xicoteta idea lluminosa que després ha posat en practica.

 00:49:20 “El granger sabia perfectament que les xicotetes idees que li pessigollejaven en el seu cervell es negaven a abandonar-li, i per això no havien d’ignorar-se, perquè en elles jauen a vegades les llavors del destí”

Quan una idea ens ronda molt de temps en el cap, és per quelcom, no hem de deixar-la passar. Si creiem en quelcom i volem fer-ho realitat, hem de posar-nos a treballar des de ja, en compte de deixar-ho passar, pensant que algun dia quan tinguem temps ho farem, perquè en eixe llavors ja no tindrem ni ganes ni força per a realitzar-ho. Així que si creiem en quelcom i confiem en nosaltres mateixos, hem de somiar i tractar de fer els nostres sons realitat.

 00:54:31

-Ja saps, tots tenim una missió!

-Perquè estem cada un de nosaltres?

Tots ens preguntem qual és el sentit de la vida, qual és l’objectiu de la nostra existència. És una qüestió difícil de respondre i que es pot enfocar des de moltes perspectives, en el sentit filosòfic, en el religiós, etc.

Des de l’antiguitat l’home ha donat moltes respostes a esta pregunta. Plató va ser un dels primers i més influents filòsofs, especialment per idealisme, que creuria en un sentit comú de la vida. Normalment sense donar-nos compte anem encaminant els nostres actes cap a un objectiu però com som prou variables este objectiu va canviant amb el pas dels anys.

00:58:32 Quan l’home està inscrivint el porc al concurs però sap que no esta sent honest ja que el concurs és només per a gossos.

Està clar que cal ser honestos i anar amb la veritat per davant sempre, però també és veritat que moltes vegades hem de ser un poc llestos i arriscar-nos si creiem que quelcom pot eixir bé. Tenint atenció i mesurant les conseqüències però podem fer quelcom encara que no siga “totalmente correcte” si després tindrà la seua recompensa.

1:01:12 “Hi ha molts gats simpàtics en el món però cada barril té les seues pomes podrides”.

Jo crec que esta frase té relació amb l’altra que diu “ni els bons són tan bons ni els roïns són tan malos”. Hi ha persones o grups de persones que pareixen ser molt bons, i probablement ho siguen, però com és normal no poden ser perfectes i també tindran les seues coses roïnes. El mateix al contrari, hi ha gent que pareix molt mala influència o molt mala persona i ho demostra amb els seus actes i actituds, però encara així eixes persones també tindran una part bona.

Totes les persones tenim les nostres coses bones i les nostres coses roïnes i açò és quelcom normal; no podem ser perfectes ni pretendre ser-ho perquè sinó la vida només ens donarà colps.

1:08:59  La gent quan veu el porc amb el seu amo és riuen i és burlen perque no poden acceptar que un animal diferent faça el treball d’un gos pastor.

Moltes vegades jutgem les persones sense conéixer-les, només per tindre un aspecte diferent, sense conéixer les seues verdaderes qualitats.L’aspecte fa que normalment prejutgem. Quan una persona s’ix de la norma, les altres per por o per desconeixement l’apartem.Estem acostumats a tractar amb l’igual.

Esta és una actitud que hauríem de rebutjar totalment en la nostra forma d’actuar, ser diferent no és ser pitjor ni inferior als altres el que de veritat és roín és el rebuig, el bullying que exercim sobre el “rar”.

1:15:00  “Molt bé porc molt bé”.

Eixint-se de les expectatives del publique que ” no donava un dur per el” Babe obté el triomf. Els sons es complixen amb tenacitat, amb l’esforç diari, amb una actitud positiva i amb educació . no cal utilitzar estratagemes ni perdre les formes per a aconseguir el propòsit, eixa actitud negativa és pròpia dels enfiles.

Eixes persones que volen pujar llocs en l’escalafó coste el que coste i encara que hagen de perjudicar algú. No obstant això les bones persones , les que van ascendint posats pels seus propis mèrits, amb el seu esforç diari, alegria i optimisme són les que verdaderament es mereixen tots els elogis i davant de les quals cal llevar-se el barret.

1:23:00 Quan l’amo li diu al porc que ho ha fet molt bé.

Tots necessitem que ens diguen que hem fet bé les coses quan així és, per a saber que anem pel bon camí i per a saber que tenim el suport dels altres, que la majoria de les vegades és quelcom fonamental. Igual que açò, també necessitem que ens ho diguen quan fem malament les coses, ja que moltes vegades ens desviem del bon camí i no sabem orientar-nos ni cap a on anar; és ací quan volem el suport d’una mà amiga que ens oriente.

Precepte març

La Llei (del llatí lex, legis) és una norma jurídica dictada pel legislador, un precepte establit per l’autoritat competent, en que es mana o prohibix quelcom d’acord amb la justícia l’incompliment de la qual comporta a una sanció. Però segons el tipus de sistema polític que regisca, les lleis seran justes o no.

En un sistema totalitari, la llei que per al dictador siga justa, evidentment no ho serà per al poble dominat. La llei en si mateixa aspira a la justícia però això no es complix sempre.

En l’actualitat hi ha una llei espanyola molt polèmica segons el punt de vista amb què es mire, és la Llei de Seguretat Ciutadana coneguda com a Llei Mordassa. Afecta greument drets fonamentals com per exemple el dret de manifestació.Segons l’executiu espanyol és una llei totalment constitucional. Per als ciutadans es tracta més aïna d’infraccions administratives que han qualificat com punibles.El fet és que en esta llei hi ha un poder policial desmesurat de vigilància i control.

Les lleis són recipients que han de contindre justícia, sota pena de desvirtuar-se i no servir per a res.

Precepte febrer

“L’èxit no és la clau de la felicitat,

la felicitat és la clau de l’èxit”

Aquesta oració m'agrada molt, te molta raó ja que no deberiem fer alguna activitat per a guanyar, sino per a pasar-lo bé, obviament tots volem guanyar, pero no de manera excesiva, deberiem pasar-ho bé, ser feliços.

L'Ola

 00:02:20 Un professor està fumant en la sala de professors i un altre professor li diu irònicament que és molt bon exemple per als xavals, ja que està prohibit fumar allí.

No cal raonar molt per a donar-se compte que els professors són unes de les poques persones que més ens poden influir pel fet que junt amb els nostres pares són els que contribuïxen a la nostra ensenyança. Diuen que som el reflex dels nostres pares, i jo crec que som més que això, som el reflex del que vivim hui en dia, d’allò que considerem pròxim, som el nostre propi reflex. Respecte als professors crec que és necessari trobar una figura que siga neutral, és a dir, passem amb ells més hores que amb la nostra família i que els seus ideals acaben convertint-se en el els nostres no és molt difícil. Per això no està bé que un professor es bote les normes, perquè qualsevol alumne que ho veja, ho imitarà.

00:03:34 “ALEA JACTA EST”

Locució llatina atribuïda a Julio Cessar que significa “la sort està echada”.Significa que no es pot lluitar contra el nostre destí que cada un de nosaltres té el seu camí predeterminat.

Sincerament jo estic en contra d’esta màxima perquè crec que nosaltres els humans podem canviar el nostre destí a base de perseverança i tenacitat. La vida és una qüestió de probabilitat. I és que les coses no succeïxen perquè sí, de forma casual o aleatòria. És cert que l’atzar pur existix. No obstant això la sort es crega, es treballa i es fomenta. Tots coneixem persones que diuen tindre sort o no tindre ella. Si ens parem a pensar, entenem per què tenen o no sort. La persona amb sort es mostra segura, decidida, optimista, valent. Agraïx a la vida tot el que li oferix i se sent afortunada amb el que té. La persona sense sort t’esgota només escoltant el seu discurs trist, covard, pessimista. Mai se sent bé, per més que la seua vida siga plàcida, i mai agraïx el que dia a dia li oferix la vida.

00:05:43: M’apuntes a mi també al que t’apuntes

Pot paréixer bonica la frase, però és d’allò més molesta, la qual cosa em porta a preguntar-me si hi ha alguna persona en el planeta terra amb un poc de personalitat, crec que es poden comptar amb els dits de les mans, últimament vestim com ens diuen, veiem el que volen que vegem, inclús fem el que els altres esperen que fem. I què passa si rompemos les regles? Perquè que ens consideren bestioles rares, així que és molt fàcil, fem el que tot el món fa perquè així ens convertim en tot el món.

00:08:50 “Contra que deu rebel·lar-se una persona hui en dia? Cap te sentit.La gent ara  sol pensa en el seu propi plaer i el que li falta a la nostra generació és una meta conjunta que ens faixa una pinya”

Vivim en l’era del culte a l’ego, ningú pensa en els altres només busca el seu propi benefici.

En la pel·lícula un dels xics li comenta a l’altre que en la seua generació fa falta una meta conjunta.

Esta aspiració del xic per exemple s’ha complit recentment a Espanya amb les manifestacions del moviment del 15M .

La veritat és que en estes totes les paraules que hi ha un muntó de crítica a la societat en què vivim actualment i és que és cert que últimament vivim per i per a salvar el nostre posterior, però no veig que això siga tan roín, està bé que la gent s’ajude però no crec que siga possible una forma de viure en la que sempre s’ajuden els uns als altres sense esperar res a canvi, si existix estic segura que no s’anomena societat. Crec que les coses funcionen bé com a estan, la gent ha d’aprendre valdre’s per si sola i no esperar que algú li ajude, perquè és així com sorgixen les grans persones, les persones destaquen a banda de per les seues qualitats per les fallades dels altres, així que això de buscar una meta només ho aconseguixen aquells que no busquen una meta sinó que busquen aconseguir-la.

00:12:00 Autocràcia, prové del grec i significa govern d’un mateix.

A partir d’este punt de la pel·lícula, comencen a analitzar este tipus de sistema polític. Més avant continuarem parlant-ne.

00:12.38 l’Alemanya nazi va ser una merda, no podem sentir-nos contínuament culpables de quelcom que no hem fet.

Cert, però es tracta de conéixer la història en profunditat perquè no es torne a repetir.

El poble que no coneix la seua història està condemnat a repetir els mateixos error.

És essencial aprendre la història. Esta frase no es pot atribuir a ningú en concret és el que es diu un adagio popular, però reposa en l’antic camp d’extermini d’Auschwitz- Polònia , per a recordar a tot els visitants eixe moment crucial de la història contemporània.

00:13:00

Els estudiants entenen que de cap manera a Alemanya es podria donar una altra dictadura perquè han aprés la lliçó.

A partir d’este moment es desembolica la verdadera trama de la pel·lícula que fer veure als adolescents que en determinat moment i complint-se unes determinades circumstàncies es pot repetir el moviment autocràtic, que ningú està fora de perill de les “locures egocèntriques “de altres.

00:16:00 En tota dictadura és imprescindible la figura d’un líder i l’acceptació del poder per mitjà

de la disciplina.

En totes les dictadures conegudes a prevalgut la figura del líder enfront de tots els individus d’eixa societat, els quals bé siga per por o per pura disciplina han acceptat els dictats d’eixa figura sense piular.

00:20:30 el més important en una dictadura és la disciplina.

Tots sabem que és una dictadura però per si de cas: La dictadura és un sistema de govern o règim governamental on tots els poders de l’Estat es concentren en un individu, un grup o un partit. El dictador no permet l’oposició a les seues accions i a les seues idees, té poder i autoritat absoluts. Es tracta d’un règim antidemocràtic i autocràtic, on no hi ha la participació del poble. No crec que tinga molt a dir perquè la definició parla per si sola, però m’agradaria Recalcar també que hi ha diversos tipus de dictadures i que un dictador no pot ser dictador si no li fas cas, per això en la pel·lícula anomenen això de la disciplina, en una dictadura hi ha por, i eixa por està basat en la disciplina, no pots anar en contra dels que manen perquè si no, tens un problema.

00:22:00: Un xaval li compte als seus pares el bé que li ha anat en el col·legi, però ells no li fan ni cas.

Per a poder opinar sobre esta escena cal veure, perquè tal com està descrita no se li dóna molta importància, però crec que la té, per a mi tot el món necessita suport en els seus pares no sé perquè però si sé que no es pot viure sense ell. I al final de la pel·lícula ho veurem molt reflectit, perquè el xic busca el suport que no té en els seus pares fora. I això no és bo, acaba mort i al meu parer part de la culpa la tenen els seus pares.

00:29:12 El poder per mitjà del grup, si ens ajudem mutuament obtindrem millors resultats.

Uns dels punts més importants dins d’una dictadura és conscienciar a la massa que el poder s’adquirix per mitjà del grup.

Per això Hitler movia a la massa, aconseguia fer que tots foren un a soles. Açò es veia clarament en les desfilades i en les marxes militars. Prova d’això és quan el professor aconseguix que tots marquen un mateix ritme.

Crec que el poder per mitjà del grup és un dels poders més forts que existix i no em referisc a fort per utilitzar la força, sinó perquè ens agrada ser acceptats per la resta. La societat com he comentat anteriorment és individualista, la qual cosa ens crega poques possibilitats per a poder formar un grup. D’altra banda m’agradaria comentar la segona frase, això de que si ens ajudem mútuament obtindrem millors resultats no sempre serà així, perquè en un grup cal estar tots d’acord per a poder progressar i si no s’està d’acord es fa a votació i al fer votació dividixes el grup i potser eixe grup que creus que t’ajuda, és el que no et deixa avançar.

00:37:05 Dins  del concepte de grup un altre aspecte molt important a tindre en compte és el NOM.

En la pel·lícula després de diversos suggeriments es vota i gana el nom de L’OLA

Em pareix interessant el moment en què Karo que és l’única que no ha acudit uniformada com havien acordat en la classe anterior, se sent desplaçada i com fora de lloc.

00:34.35: un xic compra dos camisetes iguals, al pricipio diu que té dos a casa i que li deixa una un company no obstant això no té cap i les compra sense demanar res a canvi al seu company.

Este acte em pareix impressionant com sabent que ningú va reconéixer el que ha fet ni el seu company li va a tornar el favor, el decidix regalar-li la camiseta. Actes així em creguen dubte sobre la meua opinió sobre la societat, iguals no som tan aprofitats ni individuals com creiem, supose que dins de nosaltres tenim cor de veritat i som capaços de pensar en els altres, crec que és un detall xicotet el que pot marcar la diferència.

Des del minut 00:47:00, i a partir de la frase “L´ola és un moviment i tots poden participar si és senten comprometuts”, els xics com màxima expressió de pertinença al grup, creguen un logo i comencen a apegar adhesius i grafitear per tota la ciutat.

Se’ls ha anat de les mans i estan portant tot a un nivell extrem. Intenten tapar símbols d’altres sistemes com ara la A d’Anarquia, grafitean cotxes de policia, tapen logos de bancs i d’empreses de menjar ràpida que simbolitzen les multinacionals de l’economia del mercat.

Em pareix rellevant destacar l’actitud d’un dels xics, Tim , de bona família, un poc rar i marginat. Ja al principi de la pel·lícula regala droga als roïns de la classe només per a sentir-se integrat.

Amb la seua participació en el taller d’Autocràcia se sent integrat per primera vegada en un grup social , quan acorden mantindre una uniformitat arriba a cremar la seua pròpia roba, quan adopten un logo arriba a pintar el mateix en la cúpula de l’ajuntament en obres. Intenta realitzar els actes més desgavellats només per a cridar l’atenció i sentir-se acceptat. arriba a amenaçar a uns del grup de l’Anarquia amb una pistola i al ser recriminat pels seus propis companys els diu que és falsa , inclús arriba a oferir-se com a guardaespatles del professor. Evidentment esta trastornat

00:48:45: Eueden extraescolarment la majoria dels alumnes de la classe d’autocràcia i comencen a empaperar la ciutat amb el símbol de l’onada.

Crec que la gent hauria de tindre la capacitat de donar-se compte de les coses o almenys ser conscient de quan quelcom està bé o està malament. A pesar que el que he dit hauria d’aplicar-se, la força del grup t’impulsa a fer-ho perquè et sents protegit inclús arribes a creure que el que saps que estàs fent està bé. Sempre hi ha un moment en què et dónes compte de tot el que ha passat, però eixe moment potser serà tard i llavors ja no es pot fer res. El millor de tot açò és que es pot aprendre una lliçó de tot el que fem i al cap i a la fi encara que diguen que els humans entropessem sempre amb la mateixa pedra, aconseguim superar tot el que ens proposem amb o sense grup.

00:59.50 El fi justifica els mitjans

Realment el fi justifica els mitjans? La resposta a esta pregunta, depén del que el fi o la meta siguen, i de quins mitjans utilitzem per a aconseguir-los. Si les metes són bones i els mitjans que utilitzem per a aconseguir-les també llavors realment podríem dir que el fi justifica els mitjans. Però no crec que la gent es referisca a això quan usa eixa expressió. La majoria la utilitzem com a excusa per a aconseguir les nostres metes a través de qualsevol mitjà que es necessite, sense importar les conseqüències. Pel que podem definir eixa expressió com No importa com aconseguisques el que vols, sempre que ho obtingues.

01:10:11

Karo es dóna compta que el tema de l’ona s’esta anant de les mans que la pàgina web esta dissenyada d’una forma molt agressiva, que incita a l’odi i que alguns alumnes estan sent pressionats perquè pertanguen al grup.

Prèviament Karo havia informat el professor que estava convertint-se en un assumpte perillós. Ella és l’única que té un criteri propi i que s’oposa a seguir les directrius marcades.

01:16:30 Dos xiques no porten la camisa i no els deixen entrar en el partit.

Bueno m’agradaria reflexionar sobre una frase que he trobat en internet, ja que el tema de ser diferent i per això no formar part del grup és una evidència en esta pel·lícula, la frase és ser diferent no és un problema, el problema és ser tractat diferent. La veritat és que el verdader problema no és la persona a qui veiem diferent sinó el tracte que reba dels altres, moltes vegades és eixe tracte és el que evidència la diferència. El que em fa preguntar-me, de què servix ser un més en el milió? Perquè contestaré, no servix de res, ser distint pareix difícil per això alguns trien ser com la resta, però només és difícil quan ens límits i tot el món sap que això que es fa cridar límit només existix en la nostra ment.

01:19:56 Els teus alumnes veuen un exemple en tu, el teu els manipules per als teus fins.

Com esta reflexió ja li he fet en la primera pregunta, m’agradaria reflexionar sobre la manipulació en general i després dins de la pel·lícula. Primer parlarem de que significa manipular, per manipulació entenem les maneres de dominar la voluntat d’una altra persona, és a dir, controlar-li per mitjà de determinades estratègies i tècniques, podem identificar esta actitud clarament en una situació d’acaçament moral. Dins de la pel·lícula podríem dir que es constata els perills que genera la capacitat de fascinació d’un líder carismàtic, un professor en este cas, que porta als jóvens cap a la unitat, l’amistat, la lleialtat, la confiança. La manipulació dels grups i està a l’orde del dia i no pocs polítics i personalitats la cultiven amb assiduïtat recolzant-se en tots els mitjans al seu abast.

01 :24:12 Cal mantindre’s units i no lluitar uns contra altres.

Eixa és la màxima aspiració de tot grup i significa que encara que hagen personalitats distintes totes han de quedar anul·lades només cal acatar les normes que imposa el líder .

01:28:16

Després d’impedir l’entrada al partit de waterpolo a karo i a una altra xica que anaven sense camisa blanca, elles aconseguixen entrar i llançar pamflets en contra del moviment l’ona.

En la piscina es viu un moment de màxima violència quan un membre de l’equip de l’ona intenta ofegar un jugador contrari. En les grades , després del llançament dels pamflets comença una batalla campal .

Açò és una de les conseqüències que estava vaticinant Karo, que el grup s’estava tornant cada vegada mes violent en contra d’aquells que no pertanyien a ell.

01:33:20 Tim s’ha pres molt enserio això de “la ola” fins al punt de disparar a un company i suïcidar-se per ella.

A pesar que l’haja vist l’any passat, enguany m’ha tornat a impressionar esta escena, perquè no arribe entendre-la. No em cap en el cap com algú pot disparar a un company, un amic, inclús suïcidar-se per quelcom tan superficial com un grup. Crec que amb això la pel·lícula ens mostra el costat negatiu d’una dictadura. No es pot controlar tot, i menys es pot controlar les persones perquè no saps verdaderament el que senten. Al final acabe veient a Tim com un boig, però no és així, el només estava defenent allò que tant li havia costat aconseguir, com en les guerres, cada un lluita pel que vol i al final sempre hi ha el mateix resultat i casualitat que siga negatiu, no ho crec.

01:35:50 Detenen el professor per tot el que ha passat.

Amb açò acaba la pel·lícula, un final un tant roín per a ser una pel·lícula, un mort, un ferit i un detingut, pareix el títol d’una pel·lícula policíaca, però no té res a veure amb això, és la crua realitat. Hem de tindre en compte les conseqüències dels nostres actes i el professor no les té. A pesar de ser advertit diverses vegades que pare “la ola”, ell es deixa portar pel seu ego de professor guai i acaba pagant les conseqüències, així que em pareix genial, encara que no tinga del tot la culpa, hauria d’haver escoltat a aquells que li apreciaven i eren conscients del que estava passant.

01:39:36 Vos heu adonat del que ha passat ací?

Després d’una paròdia sobre com tractar els traïdors al grup el professor intenta explicar als adolescents que a pesar del que van comentar a la primera classe que Alemanya mai tornaria a ser una autocràcia , si es donen les circumstàncies es podria tornar a eixe sistema , és just el que els ha passat a ells, generant molta violència.

El professor assumix totes les culpes i dóna per dissolt el grup, però Tim que té una personalitat dèbil i que per primera vegada en la seua vida s’ha sentit acceptat no assumix eixe final , amenaça a tots amb una pistola apuntant el professor i un company que creia que era de joguet (com el li havia dit en l’incident que van tindre amb els anarquistes) fa un pas al front intentant arrabassar-se-la llavors dispara i cau a terra.

És el moment en què tots els adolescents comprenen la veritat i que tot s’havia tret de les casetes. Tim acaba amb la seua vida davall el crit que”LÓna es la meua vida” i el professor es detingut.