Pàgina 2: “Andas inquieta i et
preocupes amb moltes coses, María, en canvi, va triar la millor part, i esta no
li serà arrebatada.”
Ara estem vivint en una societat amb moltíssim estrès tots els dies, i de
nosaltres s'espera que fem el millor, és a dir estem sota pressió, i no sempre
és fàcil aconseguir el que volem. I a voltes ens comparen amb màquines i ha fer
moltíssim de treball en poc temps i aconsegueixen frustrar-nos ja que en poc
temps no ens ixen bé i en tenir poc temps ho fem de pressa i malament. En estar
tan ficats en açò ens oblidem del mes important que és nosaltres mateix, i és
preferible centrar-nos en una única cosa, posar-li tota la nostra obstinació i
que ens isca ben i dedicar-li el temps que necesita.
Estem tan centrats en esta rutina que se’ns oblida una cosa molt
important per a nosaltres mateix, i és que a vegades és preferible centrar-nos
a fer una cosa bé, prestant-li tots els nostres sentits, posant tota la nostra
voluntat i el nostre esforç en què isca bé que intentar fer moltes coses i que
acabem fent-les de pressa i mal perquè no ens dóna temps a fer-ho tot. Açò ens
passa moltes vegades i després ens adonem de que no disfrutem les coses com les
hauríem de disfrutar i ens penedirem d’això en un futur. Estem amb la ment
posada en moltes coses sense restar massa atenció al que estem fent en eixe
moment, i podríem aprendre molt més i disfrutar molt més si posàrem tota la
nostra força i interés en l’ara i no en el que he de fer dins d’un minut o dos.
La vida és això que passa mentres treballem, estem amb la família o donem un
paseo… es compon de xicotets moments que si no els disfrutem ara, si més no
esperem s’haurà passat.
Pàgina 3: “Confieso que l’Elixir
de la Llarga Vida em seduïa més, perquè abans d’entendre i sentir la presència
de Déu, el pensament que tot s’acabaria un dia em desesperaba.”
Ens costa entendre el món i ens
fem preguntes existencials del tipus Qui som? Per què estem aquí?… Estes són
preguntes que no tenen una resposta correcta o incorrecta, per això recorrem a
les religions. Les persones necessitem creure en quelcom, quelcom que ens de
forces per a seguir avant, quelcom que ens del sentit de tot el que som i
tenim, quelcom que ens faça entendre o almenys fer-nos una idea de per què
estem ací. Al cap i a la fi les religions són això, són els mitjans que ens
ajuden a entendre el món i a saber com hem d’actuar en cada moment. Necessitem
tindre referents, algú a qui seguir com a exemple. A tots ens causa gran
curiositat el misteri de la vida, i mes encara el de la mort; se’ns fa massa
complicat pensar que un dia tot s’acabarà i quan això passe ja no hi haurà res
més. És un pensament massa complicat d’assimilar per a un ser humà, per això
sentir la presència d’un Déu pròxim, a què sentim pròxim i protegedor ens
alleuja, fa que ens sentim menys sols i ens plena de valor per a afrontar totes
estes qüestions.
Pàgina 4: “Descubrí que
aconseguir la gran obra no és tasca d’uns pocs, sinó de tots el sers humans de
la faç de la tierra.”
Açò mateix ocorre amb el
benestar del món. No podem pensar que el que jo no faça ho faran altres per mi
perquè no és així. Obtindre el nostre benestar general vivint en un país digne
no és només tasca d’uns, que en este cas poden ser els polítics, sinó tasca de
tots. Tots i cada un de nosaltres hem d’aportar el nostre xicotet granit
d’arena per a formar una gran muntanya en què estiguem a gust i podem viure en
pau.
Pàgina 6: En el pròleg es
compte la història de Narciso, un bell jove que tots els dies contemplaria la
seua bellesa a un llac. Estava tan fascinat amb si mateix que un dia va caure
dins del llac i va morir ofegat.
Açò és una metàfora de la vida
i de nosaltres mateixos. No podem viure ofegats en el nostre propi egoisme i
egocentrisme per que sinó ens acabarà passant quelcom paregut a Narciso. Si som
així ningú ens voldrà al nostre costat i per tant no tindrem a ningú que ens vullga
i a ningú a qui voler. Però sobretot si vivim així ens estem perdent el mes
bonic de la vida, conéixer als altres amb els seus defectes i virtuts, deixar
que ens coneguen a nosaltres i compartir la nostra vida amb ells. Moltes
vegades podem pensar que a soles funcionem millor però la veritat és que tots
necessitem a algú al costat amb qui compartir bons moments, així que hauríem de
disfrutar de les persones que tenim al costat i aprendre quant podem d’elles.
Pàgina 7:Una jove li diu al
pastor: “No sabia que els pastors foren capaços de llegir libros”
Esta frase és un exemple dels
molts estereotips que tenim les persones. Per què un pastor no pot ser capaç de
llegir? Ens ocorre moltes vegades que designem a algú un determinat paper
simplement per la seua aparença, el seu ofici, les seues aficions, etc…y la
majoria de les vegades ens equivoquem i ens adonem de que les persones no són
com pareixen i que fins que no coneixes realment una persones no pots intentar
predir com és el seu caràcter o els seus pensaments.
Pàgina 8: A la frase anterior
el pastor respon: “Es perquè les ovelles ensenyen més que els libros”.
Podem llegir molts llibres que
ens faran aprendre moltes coses, més de les que ens imaginem però si no
apliquem els nostres coneixements a la nostra vida real mai aprendrem
verdaderament. De què ens servix llegir i estudiar si després tot allò que s’ha
aprés es va a quedar en la nostra ment? Si actuem així no servix de res. Per
això la pràctica és fonamental per a l’aprenentatge i l’experiència és la que
més saviesa ens pot aportar.
Pàgina 8: “¿Y si saps llegir,
per què no eres més que un pastor?”
Hui en dia, per ser llest ja et
diuen que has d’estudiar una bona carrera i ser algú molt important en la vida,
però i si eixa persona no vol què? Tu pots ser molt llest i molt culte i traure
molt bones notes però si el que vullgues fer en la teua vida no requerix tot
això ho vas que s’ha de seguir fent igual? El que decidim fer amb les nostres
vides no depén de la nostra intel·ligència sinó del que ens fa i ens va a fer
feliços en un futur. Què més dóna el que diga la gent? Si tu vols fer quelcom
de veritat, eixe és el millor futur per a tu, per molt que la gent et diga que
pots optar a quelcom millor; si creus en tu i creus en el que vols, això és sens
dubte el millor per a tu.
Pàgina 8: “Si hui em tornara un
monstre i decidira matar les ovelles, una per una, elles només es donarien
compte quan quasi tot el ramat haguera sigut exterminat. Perquè confien en mi
es van oblidar de confiar en el seu propi instint. Només perquè les porte fins
a l’aigua i la comida”.
Moltes vegades confiem en les
persones massa ràpid sense pensar que ens poden decebre. Ens neguem a seguir el
nostre instint enganyant-nos a nosaltres mims pel que sentim cap eixes persones
o per por de decebre-les. El que esta frase fa referència és que quan nosaltres
tenim un llaç amb algú ens costa muco creure que eixa persona pot estar fent
les coses mal, perquè sabem que de normal no és així. Però la veritat és que
tots cometem errors per molt bons que siguem, i l’important és reconéixer-los i
si algú a qui volem els comet reconéixer-ho i fer-li entrar en raó per a així,
poder ajudar-li.
Pàgina 9: “El xic va començar a
estranyar-se dels seus propis pensamientos”.
La ment és lliure i per ella
passen milers i milers de pensaments al dia, bons i roïns. Per això, quan algun
mal pensament ens assalte no hem de preocupar-nos ni pensar que ens estem
tornant bojos ni res per l’estil, perquè és normal. Només hem de saber quan
fer-li cas i quan no.
Pàgina 9: “Cierta vesprada, al
visitar la seua família, s’havia armat de valor i li havia dit a son pare que
no volia ser capellà. Volia viajar.”
Hem de ser i fer el que
nosaltres vullguem no el que els altres vullguen, només així aconseguirem ser
feliços i tindre èxit en la vida. No podem tractar de complaure sempre als
altres, ni tan sols a les persones que més volem, hem d’entendre i ells també
que cada un té uns gustos, uns sentiments i unes qualitats que no tenen per ser
iguals, i el bonic de la vida és respectar als altres com són.
Pàgina 10: “Lo més important
era que cada dia realitzava el gran son de la seua vida: viajar.”
Si fem allò que volem i allò
que ens apassiona serem feliços. Esta és una de les claus de la vida: ama el
que feixos, fes el que ames. Si feixos açò no et va a costar per millorar dia a
dia, és més el faràs encantat, t’entregaràs en cos i ànima per a millorar i ser
molt bo en el que feixos. I el millor de tot, és que per a tu no serà un
treball, serà una raó per a disfrutar del que fas dia a dia i per a donar
gràcies a la vida per haver-te donat eixe gran regal.
Pàgina 10: “El problema és que
elles no es donen compte que estan fent camins nous cada dia. No perceben que
els pastos canvien, que les estacions són diferents, perquè només estan
preocupades per l’aigua i la comida.”
Ens ocorre moltes vegades que
no ens adonem de tot el que ens ocorre al nostre voltant perquè estem massa
centrats en nosaltres mateixos i ens deixem evadir pels nostres problemes i els
nostres aclaparaments fins al punt que només veiem això. Quan açò ens passa ens
és molt difícil posar-nos en la situació de l’altre i veure que potser també
l’esta passant malament, perquè pensem que els nostres problemes són pitjors
que els dels altres. Deuríem “ponernos les gafas” quan estem en una mala
situació per a la realitat com és i no com nosaltres podem arribar a veure
(tota negra) , i trobar en els altres un punt de suport mutu en compte
d’evadir-nos de tot i centrar-nos només en els nostres problemes.
Pàgina 10: “Es justament la
possibilitat de realitzar un son el que fa que la vida siga interesante.”
Esta frase és una realitat
100%. Si tens un son, una meta, un lloc a què vols arribar et va a donar igual
l’esforç que hages de fer per a aconseguir-ho perquè saps que ho vas a fer
sense dubtar-ho, perquè saps que és el que vols i que no deixaràs escapar-ho.
És açò el que fa la vida interessant perquè és este sentiment el que et fa
motivar-te dia a dia per a treballar, per a eixir dels alts i baixos que pugues
tindre perquè saps que després la recompensa mereixerà la pena. És això,
precisament, la qual cosa manté viva la teua il·lusió i les teues ganes de
viure.
Pàgina 12: “Cuando veiem sempre
les mateixes persones acabem fent que passen a formar part de les nostres vides.
I com elles formen part de les nostres vides, passen a voler modificar les
nostres vides. I si no som com elles esperen que siguem, es molesten. Perquè
totes les persones saben exactament com hem de viure la nostra vida. I mai
tenen idea de com han de viure les seues pròpies vidas”
Moltes vegades les persones som així, ni vivim ni deixem viure;
vull dir, quan algú entra en les nostres vides, així com nosaltres en les
seues, passa a ser molt important per a nosaltres, influenciar en els nostres
sentiments i viu amb nosaltres moments molt importants de les nostres vides.Per tant
açò pot fer que ens influencie a l’hora de prendre decisions i inclús a voler
fer-nos actuar d’una certa manera que potser no és la que nosaltres estem
acostumats a actuar. Si açò ocorre i ens deixem portar i influenciar podem
tindre un gran problema de falta de personalitat i podem arribar a sentir que
hi ha certes persones que estan prenent les regnes de la nostra vida. Ens
sentim massa pressionats per estes persones ja que com nosaltres els volem i
són molt importants per a nosaltres no volem decebre’ls, per la qual cosa les
decisions que podem prendre en el nostre dia a dia es veuen prou influències
pel que estes persones puguen pensar o fer. Per això hem d’allunyar-nos un poc
d’eixes persones que intenten que visquem la vida que ells volen que visquem i
que després damunt ells no viuen la seua vida com realment volen i senten,
perquè només així podrem ser nosaltres mateixos.
Pàgina 13: “Él va pensar a ser
descortés i canviar-se de banc, però son pare li havia ensenyat a respectar als
ancianos”
L’educació que ens donen els
nostres pares o les persones que estan amb nosaltres durant la infància és el
més valuós que tenim i que ens poden donar en la vida. Ens poden donar moltes
coses materials, però al cap i a la fi són coses que vénen i van; però
l’educació i els valors que ens inculquen pertanyeran amb nosaltres la resta de
les nostres vides i són factors molt importants. Depén de com siguem amb els
altres, la nostra forma d’actuar, de treballar, d’hablar… depén de tot això
l’èxit que anem a tindre en un futur.
Pàgina 15:”Pero el més
important és que tu has sigut capaç de complir la teua Llegenda Personal”
La Llegenda Personal és allò
que sempre vas desitjar fer. Totes les persones al començament de la seua
joventut saben qual és la seua, ho veuen tot clar, no tenen por de somiar, però
conforme ens fem majors, una misteriosa força tracta de convéncer-nos de que és
impossible realitzar la nostra llegenda personal. Com s’explica en este llibre,
quan som jóvens tenim moltes il·lusions en la ment, veiem com complir-les
realitat i ens pareix que lluitar per elles mereixerà la pena sens dubte. El
problema és que conforme passa el temps eixos sentiments seguixen ací però són
tapats per altres que ens fan conformistes amb el que tenim i ens lleven les
ganes de lluitar pels nostres sons. Però no hauríem de deixar que estes forces
ens ho impediren, hauríem d’oposar-nos contra elles i lluitar pel que realment
volem, perquè hem de creure en nosaltres mateixos i saber que mereixerà la
pena. quan ho hàgem aconseguit no hi haurà recompensa millor.
Pàgina 15: “Seas qui sigues i
faces el que faces, quan desitges amb fermesa alguna cosa, és perquè este desig
va nàixer en l’ànima de l’Univers. És la teua missió en la Tierra” Quan desitgem quelcom en el fons del nostre
ser, i estem segurs de que això és el que volem fer que la nostra vida tindrà
sentit si ho fem, si no ens deixem influenciar pel nostre al voltant i escoltem
realment al nostre cor, per molt cursi que sone, si fem açò trobarem allò que
realment volem fer i quan ho trobem i ho fem realitat ens adonarem de que això
era el correcte per a nosaltres, la nostra missió, la raó per la qual estem
ací.
Pàgina 15: “En fi, que el que
les persones pensen sobre venedors de roses i pastors passa a ser més important
per a elles que la Llegenda Personal”
Açò és una realitat de la vida,
i és que moltes vegades el que les altres persones pensen o diguen sobre
nosaltres ens afecta molt més del nosaltres creiem. Intentem agradar als altres
amb els nostres fet i com som i això a vegades pot perjudicar-nos perquè no
podem viure intentant complaure a tot el món, l’única persones a qui hem de ser
capaços de complaure és a nosaltres mateixos.
Pàgina 17: “Cuando tots els
dies pareixen iguals és perquè les persones han deixat de percebre les coses
bones que apareixen en les seues vides sempre que el sol creua el cielo”
Tendim a acostumar-nos del que
tenim dia a dia, de cada xicotet detall, són coses que ja s’han convertit en
quotidianes en les nostres vides, per això, ja no els prestem massa atenció.
Però, precisament, el bonic de la vida es troba en eixes xicotetes coses, eixos
xicotets detalls en què darrere s’amaguen bonics sentiments com l’amor,
l’amistat, la passió, les ganes i la il·lusió de vivir… Són eixos xicotets
detalls que moltes vegades ja no percebem els que fan que un dia siga millor o
pitjor que un altre.
Pàgina 23: ” No confiaré més en
les persones perquè una d’elles em va trair. Odiaré als que van trobar tresors
amagats, perquè o no vaig trobar el meu. I sempre procuraré conservar el poc
que tinc, perquè sóc massa xicotet per a comprendre el mundo” Tendim a tancar-nos cap als altres quan
algú ens traïx, ens costa tornar a confiar perquè tenim por de passar-ho
malament. Però no podem generalitzar d’eixa manera; que una persona ens traïsca
o ens faça mal no vol dir que la resta vaja a fer el mateix, és més,
probablement hi ha persones meravelloses a què estem tancant el nostre cor
simplement perquè una, una de mils, ens va trair. Està clar que si nosaltres
volem quelcom que no podem tindre i una altra persones ho aconseguix, el més
probable és que sentim enveja d’eixa persones, però això no significa que per
això hàgem d’estar a roïnes amb ella o que eixa enveja es transforme en
odi. Perquè açò ens passa moltes vegades a les persones, i justament
hauria de ser tot al contrari; hauríem d’alegrar-nos per eixes persones, especialment
si són pròximes a nosaltres i pensar que bo potser nosaltres no hem aconseguit
el que volíem però altres persones sí. Mes val això que que cap ho haja
aconseguit, ja que així pots conéixer la seua experiència i informar-te per a
quan tu ho aconseguisques en un futur. Moltes vegades, i açò ens pot passar a
tots, ens sentim massa xicotets davant del món que tenim davant i la vida que
hi ha en ell. Però no per això pensarem que no podem fer res ací ni que
qualsevol cosa que fem serà insignificant.Tot al contrari, nosaltres com a persones tenim
una missió i cada una de les nostres té un sentit particular per a cada un de
nosaltres, així, doncs hem d’intentar aconseguir els nostres objectius. Pot ser
que no aconseguim arribar a fer quelcom gran per la història de la humanitat
però podem fer moltes coses grans per les persones que tenim al nostre costat.
En el moment en què la teua vida haja servit per a fer feliç als altres, ací
començaràs a trobar el que verdaderament ens plena per dins.
Pàgina 24: “No era un món
estrany, era un món nuevo”
Al llarg de la nostra vida
segurament hem viscut i viurem situacions que ens resulten estranyes i en les
que probablement no ens sentim del tot còmodes. Però no podem veure les coses
com a estranyes, sinó com quelcom nou, un nou camí que s’obri davant de
nosaltres del que podem aprendre moltes coses i conéixer coses que potser ens
aporten moltes coses positives.
Pàgina 25: “Existe un
llenguatge que va més enllà de les paraules”
Tots tenim la nostra llengua i
ens inculquen que hem de saber altres per a poder comunicar-nos quan isquem del
nostre país. Però açò moltes vegades fa que ens oblidem de que al fi al cap
tots som persones, tots parlem el mateix llenguatge interiorment, tots tenim
els mateixos sentiments i només amb la mirada, moltes vegades sobra per a
entendre i comprendre a qui tenim al costat, tot depén de la forma en què ho
mirem.
Pàgina 31: “Tengo por de
realitzar el meu son i després no tindre més motius per a estar vivo” “Tengo
por que siga una gran decepció, i per això només preferisc seguir soñando”
La por és una emoció que ens
para a fer moltes coses, però no podem deixar que això siga així. Ací el senyor
ens esta comptant que té por de complir el seu somni, els seus objectius en la
vida perquè no sap què li mantindrà viu quan ho faça; però si mai ho intenta
mai sabrà la resposta. Potser el que li manté viu és la satisfacció d’haver fet
realitat el seu somni? És normal que els nostres sons ens espanten, de fet si
no ho fan és perquè no són prou grans; però no podem fer-nos xicotets davant
d’ells sinó tot al contrari, hem de créixer davant d’ells, demostrar que podem
aconseguir-los i que la por no podrà amb nosaltres, perquè si ho fa, estarem
perdent el temps preocupant-nos amb coses absurdes.
Pàgina 32: “Acuérdate de saber
sempre el que quieres”
És fonamental que cada un de
nosaltres sapiem a on vullguem arribar perquè per a poder posar en pràctica com
fer-ho. És fonamental tindre objectius, metes, perquè ells són precisament els
que ens van a fer viure amb il·lusió. Si encara no els tenim, segurament és
perquè no els hàgem sabut veure, per això la primera cosa que hem de fer és
trobar-nos a nosaltres mateixos. Si no sabem a on volem arribar l’única cosa és
donar voltes en cercle en la nostra vida que no ens porten a cap lloc.
Pàgina 33. “Hubo una època en
què va creure que les ovelles podien ensenyar-li tot el que cal saber sobre el
mundo”
Quan estem a gust amb quelcom o
algú, tendim a creure que estarà sempre en les nostres vides que ens això o
eixe algú ens ensenyarà tot el que hem de saber de la vida. Però la veritat no
és això, si ens centrem només en una cosa, no tindrem varietat de coneixements
ni podrem conéixer diferents coses, simplement ens estarem centrant en el que
ens aporta eixa persona. Hem de conéixer coses, persones noves que ens facen
desenrotllar-nos com a persones de formes diferents i agafar el millor de cada
una per a així, poder formar els nostres pensaments i creences del que volem o
no.
Pàgina 35: “Había un llenguatge
en el món que tots entenien. Era el llenguatge de l’entusiasme, de les coses
fetes amb amor i voluntat, a la cerca de quelcom que es desitjava o en el que
es creía”
Quan desitgem quelcom de
veritat i ho fem des del cor, podem aconseguir-ho si posem tot el nostre amor i
la nostra voluntat a fer-ho real i possible, encara que potser no siguem el més
aptes per a fer-ho. En la vida, tot el que fem amb amor, des del mes profund de
nosaltres perquè volem fer-ho, perquè creiem en nosaltres mateixos i en el que
fem; si ho fem així i treballem de valent per a aconseguir-ho, al final veurem
com les coses tenen la seua recompensa i podrem fer possible els nostres sons.
Pàgina 39: “Las decisions eren
només el començament d’algo.” “Del mateix mode, el fet de que em trobe en esta
caravana pot ser decisió meua, però el curs que prendrà serà sempre un
misterio”
Probablement moltes vegades no
siguem conscients d’això, però açò és veritat. I és que quan prenem una decisió
nosaltres ens basem en el que creiem que ens passarà i a on arribarem després
d’ella. Però la veritat és que hi ha decisions que moltes vegades no sabem a on
ens van a portar, ens deixem portar amb l’esperança d’haver decidit el
correcte. I és ací quan la vida s’encarrega d’emportar-nos a un lloc o una
altra, unes situacions o altres, en les quals decidim si volem seguir per ací
perquè hem triat el correcte, o si volem canviar el camí perquè ens hem adonat
de que no era el més adequat. Però el més important no és a on ens van a portar
finalment les nostres decisions, sinó el camí que hem passat després d´elles
per a arribar a on volem, el camí que ens ha ensenyat a ser millors persones
gràcies a les experiències que hem viscut; perquè isca malament o isca bé de
tot podem aprendre.
Pàgina 44: “Y quan no es pot
tornar arrere, només hem de preocupar-nos per la millor manera de seguir cap a
delante”
Ens encabotem de lligar-nos al
passat com si poguérem viure constantment recordant-ho i intentant recuperar-ho
però el passat és passat i encara que moltes vegades no nos en adonem és
quelcom que no tornarà i que hem de superar. Realment només tenim el present,
l’ara, i hauríem de preocupar-nos més per viure-ho el millor que podem i
disfrutar les xicotetes coses que ens fan feliç. Perquè si estem bé en el
nostre present no ens va a resultar difícil construir un futur, i encara que a
vegades sorgisquen imprevistos i passen coses que ens descol·loquen, no podem
oblidar-nos de voler-nos a nosaltres mateixos i fer tot el que es puga per a
eixir dels problemes i seguir avant.
Pàgina 47: “Solo els
persistents, només aquells que investiguen molt, són els que aconseguixen la
Gran Obra”
Esta frase esta molt present en
les nostres vides. I és que només aquells que s’esforcen de veritat, que posen
tot el seu interés, són els que realment arribaran a on volen arribar. Potser
una persones s’esforce molt però no prou ni del màxim del que pot donar,
llavors el més probable és que es quede pel camí de les seues metes i s’haja de
conformar amb el que puga. Esta clar que donar tot de nosaltres mateixos,
emprar tota la nostra voluntat és fer realitat quelcom és molt difícil, però la
clau esta en el per què, si trobes un per què que et de les raons per a seguir
avant, que et de la il·lusió perquè saps i estes segur de a on vol arribar,
llavors l’esforç no costarà tant i ho faràs amb il·lusió.
Pàgina 50: “Tal vegada Déu haja
creat el desert perquè l’home puga somriure amb les palmeras”
Quan ens passen coses roïnes
ens dediquem a queixar-nos d’això, a dir “¿Por què a mí?”, etc… però la veritat
és que si no tinguérem moments roïns no sabríem apreciar el millor de la vida.
Tampoc podem pretendre estar sempre feliços, tant els bons moments com els
roïns formen part de la vida i hem de comprendre que els bons no existirien
sinó estigueren els roïns. Quan quelcom roín ens estiga ocorrent hem de pensar
que això també passarà, perquè tot passa, res és per sempre, tant el bo com el
pitjor. Per això hem de disfrutar els bons moments que ens dóna la vida però
també hem de saber aprendre dels roïns i pensar que si açò ens esta ocorrent és
per que ens va a fer mes forts i en un futur podrem viure amb les lliçons que
hem aprés.
Pàgina 57: “El por de fallar va
ser el que em va impedir intentar la gran obra fins a hoy” Moltes vegades no intentem les coses o
simplement no les fem per por de fallar, la por d’equivocar-nos. Este por ens
impedix fer moltes coses, mes de les que nos en adonem. I realment hauria de
ser tot al contrari, no hauríem de tindre por de fallar perquè fallar forma
part de l’aprenentatge. Els errors que cometem són una part molt important que
ens ajuda a avançar i a continuar aprenent. Per tant, no hem de tindre por sinó
tot al contrari, quan cometem una fallada hem de reconéixer-ho i buscar la
solució per a seguir avant.
Pàgina 69: “El amor mai impedix
a un home seguir la seua Llegenda Personal. Quan açò succeïx, és perquè no era
el verdader amor, aquell que parla el Llenguatge del Mundo” Nosaltres tenim una Llegenda Personal,
independentment de que sapiem en estos moments de les nostres vides quin siga o
no. Però pot passar que de sobte algú que no havíem previst s’encreue en el
nostre camí i ho canvie tot. És possible que se’ns passe pel cap apartar la
nostra Llegenda Personal per eixa persona, per no separar-nos d’ella; però açò
seria cometre un gran error. I és que en un moment determinat podem pensar que
encara que desistim de la nostra meta, el nostre objectiu, no passarà res; però
el més probable és que si ho fem al cap d’un temps ens penedim d’això. Si un
amor ens impedix realitzar els nostres sons no és un amor verdader, perquè
l’amor verdader vol el millor, vol que la persona amada siga feliç, que
complisca les seues metes i els seus sons. I no importa la distància ni el
temps, si l’amor és verdader romandrà fidel als seus sentiments.
Pàgina 72:
– I en què van fallar els
altres alquimistes que van buscar or i no ho van aconseguir?
– Només buscaven or. Buscaven
el tresor de la seua Llegenda Personal, sense desitjar viure la seua pròpia
Llegenda.
Quan desitgem molt alguna cosa,
podem cometre l’error de perdre’ns en el nostre objectiu, oblidant-nos de viure
el camí que ens portarà a ell. Si ens passa açò, ens penedirem de no haver
disfrutat del bonic de la vida, que al cap i a la fi és el camí i les
experiències que vivim i la gent amb què les vivim.
Pàgina 76: “Y que la felicitat
es podia trobar en un simple gra del desierto”
Ens encabotem a buscar la
felicitat en coses grans, coses que costen molts diners, coses costoses
d’obtindre. Però cometem un error fent açò perquè la felicitat es troba en les
coses més xicotetes; podem trobar-la en les persones més volgudes, al compartir
moments bonics amb elles, podem fer que un simple dia normal i corrent canvie
amb tan sols un bonic gest amb algú o amb un simple somriure, són xicotetes
coses que pareixen insignificants però són les que ens omplin per dins i les
que ens donen la il·lusió per a seguir avant.
Aquest llibre m'ha fet reflexionar molt, ha estat molt interesant, ho recomane.
