Abans de fer el
comentari de la pel·lícula m'agradaria fer una xicoteta introducció de qui és
John Nash. Tota esta pel·lícula està basada en la seua vida i sincerament he
quedat fascinada.
John Forbes Nash
(Bluefield, Virginia Occidental,john_nash 13 de juny de 1928 - Monroe, Nova
Jersey, 23 de maig de 2015) va ser un matemàtic nord-americà, especialista en
teoria de jocs, geometria diferencial i equacions en derivades parcials, que va
rebre el Premi Nobel d'Economia en 1945 pels seus aportacions a la teoria de
jocs i els processos de negociació, junt amb Reinhard Selten i John Harsanyi.
Inicialment la malaltia mental de Nash es va manifestar com a paranoia; més
tard la seua esposa descriuria el seu comportament com erràtic. Nash pareixia
creure que tots els hòmens que usaven corbates roges formaven part d'un grup de
comunistes que conspiraven contra ell; Nash enviaria cartes a les ambaixades a
Washington, afirmant que ells estaven establint una espècie de govern en el
país. Els seus problemes psíquics es manifestarien dins de la seua vida
professional quan en un dels seus discursos sobre la Hipòtesi de Riemann dau en
la Societat Nord-americana de Matemàtica de la Universitat de Columbia en 1959;
Nash es notaria incomprensible en les seues paraules, per la qual cosa els seus
col·legues de l'audiència immediatament es donarien compte que quelcom estava
malament.
COMENTARI
00:01:41
“Los matemáticos ganaron la guerra, los matemáticos descifraron códigos
japonenes…”
Les matemàtiques estan en tots els llocs del nostre món, per
la qual cosa tenen molta importància per a cadascun ja que ens ajuden a
resoldre bastants coses. Amb ella s'han fet coses dolentes per a ells com quan
van crear la bomba atòmica o pel contrari coses bones per al món.
Les matemàtiques són molt bones però sempre depenen de com
les utilitze el ser humà.
00:02:02
“Mi profesora dice que nací con una de ración de corazón y dos de cerebro”
Per ser intel·ligents o mes llests no som persones fredes i
sense sentiments. Pel que tenim sentiments també igual que uns altres i
emocions.
Malgrat ser molt llests, intel·ligents, tots tenim cor ja que
tots volem, estimem, odiem… ja que som persones i som iguals per així dir-ho.
00:08:00
"Las matemàtiques no et donaran la gran veritat"
La vida no consistix en els números, la ciència, la biologia,
hi ha moltes coses que van més enllà de tot açò. Les relacions amb les altres
persones són més essencials que esbrinar centenars de coses. Cal saber tindre
un límit en tot.
00:08:10
“Trobar una idea original, a soles d’aquest mode poder destacar, Solo
així em podran valorar”
No per tenir una idea original vas a destacar en la vida,
molta gent s'obsessiona amb fer alguna cosa que destaque en la vida i així
ensenyar-ho a tots i aconseguir el seu somni que és fer-se famós.
D'una banda està ben però jo no ho veig així ja que t'aïlles
i t'obsessiones per fer alguna cosa per a cridar l'atenció.
Sent pressió, es creu que de l'única manera que li valoraren
serà descobrint quelcom innovador. En part és així, però no tot es pot centrar
en això. Hi ha altres coses per les quals valorar una persona, no sols pels
seus mèrits acadèmics. Si tots fórem així perdríem l'essència humana.
00:09.25
Ell intenta fer alguna cosa diferent pero els demes se RIEN
d'ell perque no seguix les falses que els demes marquen. Encara que crec que,
per a conseguir alguna cosa nou es necessari canviar les formes, sino arribaràs
al mateix lloc que els demes.
00:10:51
El que perd quasi sempre li tirara les culpes a l'els altres,
buscara una excusa per a no mostrar la seua inferioritat.
00:14:01
“No se lo que s'espera que diga per a que tinga relacions sexuals en mi, pero
podriem fingir que ya ho he dit tot, nomes se tracta d'un intercanvi de
decorreguts, podriem passar directament al sexe”
John no sap com actuar, passar tant en els estudis li ha fet
perdre la relacio en les persones i no sap com interactuar en ells, no sap que
dir en cada moment i fica la pata constantment.
00:16:00
“La seua trayectoria no mereix ninguna colocacio”
Patix pressio, està bloquejat i no conseguix que res li ixca
be, damunt per atre costat te la pressio dels directors.
00:17.32
“La resposta no està en els llibres, està ahi fora a on has estat treballant”
Te que eixir, respirar. Està molt involucrat en buscar la
solucio i no se preocupa pel mateix. No se dona conte que aixina acabarà
enfollint si no se relaciona en gent o no deixa per un moment els seus estudis.
Els llibres ens poden ensenyar molt, però la pràctica més. Són molt importants perquè gràcies a ells
aprenem moltes coses cuses però amb la practica aprenem mes, hem d'eixir i
conèixer el món que tenim al voltant i així formar-nos com a persones.
00:20:58 “En
la competència, l’ambició individual, beneficia el bé comú… Per al bó resultat,
cadascun dels membres del grup té que fer el millor per a ell i per al grup…”
L´inspiracio li aplega en el moment mes inesperat, quan ix,
quan se pren temps i se relaciona en la gent. Com li diu el seu amic la
resposta està eixint, eixint i vivint.
És més beneficiós per a un grup que tots els mebres volguen
per a ells i per al grup sempre que hi haja un equilibri.
00:28:00
“Deuria eixir yo.”
Aço ho diu quan veu que en la portada de la revista que ix no
ix nomes. En estos moment les coses li comencen a funcionar i no se dona conte
de que deu ser caut perque mai saps quan vas a estar amunt i quan avall. Mai se
mos te que pujar l'exit al cap, perque va i be i mosatros seguim en o sense
ell.
00:00:30
“Hi han moltes solucions per a un problema”
Quan tenim un problema tenim varies solucions sempre, y es
millor agafar la bona, aunque si te equivoques no pasa res, vas a aprender de
eixe error.
00:31:30
“El geni veu la resposta abans de la pregunta”
En la vida hi ha gent que te una ment privilegiada y tobra la
resposta abans y toben la resposta
rapidament a aqualsevol problema, y per a mi es tindre molta sort.
00:34:32
L’home és capaç de tanta atrocitat com arribe la seua imaginació”
Durant la història s’ha demostrat que l’home ha sigut capaç
de fer coses meravelloses, però tots
tenim una capacitat innata que és la imaginació, aquesta pot emportar-nos a fer
coses roïnes, és a dir, verdaderes atrocitats si no som capaços de saber
controlar-la.
00:52:00
Jonh ha depres a relacionar-se minimament, i ho fa en una
dona que li fa sentir-se be, tant que se cassa en ella. Està enamorat d'ella
encara que no ho sapia expressar. Alicia es una de les poques persones que li
ha sabut escoltar i interessar-se pel d'una manera diferent.
00:58:00
“Si deixes de treballar per a la meua, yo deixe de treballar per a tu”
Estes paraules son una amenaça que fan perillar la seua vida.
John sap que no deu continuar en aço perque li esta afectant personalment, pero
les amenaces d'este home li fan perillar pel simple fet de protegir a la seua
dona i a ell mateix.
Aquest estrés que li està provocant el seu treball li porta
al punt de tractar mal a Alicia que lo unic que vol fer es ajudar-li. El seu
treball està traspassant un llimit i s'està convertint en alguna cosa constant
que no li fa pensar en claritat.
1:07:00“Charls
no existix, ell vivia nomes”
Es un moment molt critic en el que te dones conte a la
perdicio que li ha portat la seua ment. La seua ment, que era tan maravellosa,
capaç de dessifrar numero despres de numero li abandona i no li permet
diferenciar lo que es real de lo que no. Porta molt temps enganyat, veent coses
que no son i fins el moment ningu s'havia donat conte d'aixo.
1:15:00
“Imagina que descobrira que la gent, els llocs i els moments mes importants de
la seua vida no hagueren existit, imagine que infern”
El medic compren el moment de sofriment, de confusio que està
patint i intenta explicar-se'l a la seua dona. No es facil, es un moment molt
dur saber que tot en lo que has cregut no existix, que estava en la teua ment.
Que portaves una vida en part irreal que no te permetia diferenciar les coses.
1:18:00
“M'obligue a vore a l'home en el que me cassi”
Alicia està travessant uns moments molt durs en la seua vida.
Se cassà en un home supostament maravellos i ara veu com cada volta se va
consumint poc a poc. Li vol molt i està disposta a ajudar-li en tot lo que puga
fins que les seues forces s'ho permeten, perque sent verdader amor pel seu
marit.
01:36:24“La
seua ment és allò que ha originat el seu problema”
Moltes vegades fem el problema mes gran per la nostra ment.
La mente te un poder de crear problemas o fer-los mes gran que ningu ho sap.
Gracies a ella podem controlar coses.
1:40:00
“El que distingueix lo real de lo imaginari està en el cor”
Alicia li vol fer vore
que ella es real, que li vol en el cor. I que en estos moments en els que la
seua ment li abandona te que vore i pensar en el cor que es l'unic que no li va
a abandonar mai.
1:47:00
“No parlare mes en tu.”
John sap que te una malaltia mental pero va a fer tot lo que
puga per a eixir avant. Va a ser farm i va a deprendre a viure en aixo encara
que li doga. Va a deixar de costat les seues imaginacions encara que hagen
segut part de la seua vida.
01:54:34
“A tots ens persegueix el nostre passat”
El passat forma part nostra. És alguna cosa que hem viscut i
no sempre van a ser records bons, si no que poden ser dolents també, però hem
d'acceptar-ho tal com és i que si són dolents hem après d'aqueix error per a
fer-ho millor la pròxima vegada.
02:12:00
“El descobriment mes important de la meua carrera, el mes important de la meua
vida. Nomes en les misterioses equacions de l'amor pot trobar-se alguna
llogica. Estic hui aci gracies a tu. Eres la meua rao de ser, eres totes les
meues raons.”
Estes paraules tan
boniques en l'entrega del premi nobel son per a Alicia, la seua dona, el seu
amor verdader. Ella es l'unica responsable de que John no vaja perdut
completament el cap i hi haja pogut tornar a ser el mateix. Encara que sone
coent, l'amor tot ho pot. Es necessari en qualsevol persona, per molt
antisocial que siga, no se pot viure sense ell. I no parle nomes de l'amor de
parella, parle de l'amor d'una mare, un pare, un amic. Tots necessitem que mos
vullguen que mos facen vore lo bo que tenim quan mosatros no som capaços.
Tindre a algú en tu, que te recolze i t´escolte.
Conclusio:
Aquesta pel·lícula m'ha agradat moltíssim, m'ha fet
reflexionar bastant. Que hem de tenir constància en el que vulguem aconseguir
que tard o d'hora ho aconseguirem i que hem d'acceptar a tots els individus de
la societat siguen com siguen. Recomane moltíssim aquesta pel·lícula.
